Fantasies ferroviàries cada quatre anys

 

Somnis, il·lusions, quimeres, fantasies. Aquests són alguns dels sentiments que experimentem cada quatre anys els ciutadans de Dénia i de tota la Marina Alta quan algun polític promet (enganya) que per fi acabarà l’aïllament de la nostra comarca i que finalment arribarà el tren a Dénia.

 Si tots i totes tenim clar que volem el tren, que és necessari, que vivim d’esquenes a la Safor i a València, que dinamitzaria l’economia dels nostres pobles, que afavoriria el turisme, etc. per què no està el tren ja ací? Què passa? Per què ens enganyen? Però la pregunta adient seria, per què ara? per què quan només queden uns mesos per a les eleccions, ens fan somniar que açò serà possible?  i d’ací a quatre anys, quan seguim igual, ens tornaran a fer somniar, a imaginar i a il·lusionar-nos per mitjà d’acords, anuncis, signatures, en què finalment podrem agafar el tren a Dénia i no baixar fins a l’estació del Nord de València?

Els dos partits grans, els quals no cal anomenar, ja han començat a omplir-se la boca de promeses i discursos buits de contingut i això que encara no hem començat la campanya. Posen en la seua boca de la manera més demagògica que saben les vertaderes necessitats del poble. Pensen que així podran, de nou, tornar a enganyar l’electorat oferint-los el que saben segur que no els podran donar. Cadascú a la seua manera, tirant-se les culpes els uns als altres: que si ara és l’administració estatal, que si ara li tire la culpa al govern autonòmic, que si signem un conveni amb la Conselleria, que si arrosseguem a les associacions a signar pel tren... i no acabaríem mai.

N’hi ha qui del tren n’ha tret un bon pessic, no de diners, però sí de demagògia. Però realment a algú li interessa on es signarà el conveni? Què més dóna...

El que sí que té clar el ciutadà és que s’acosten eleccions i de nou els seus pensaments s’omplin de somnis, il·lusions quimeres i  fantasies. Sentiments que es quedaran només en això quan passe el 22 de maig i comprove que haurà de fer les mil meravelles (cotxe, bus, autoestop o taxi) per anar fins a Gandia i poder pujar a un tren.