Tot i que fa més d’un mes que l’any 2011 ha començat, aquest dilluns, 7 de febrer, hem encetat una nova era al Bloc de Dénia. Les primeres eleccions primàries en la història del col·lectiu van ser l’excusa perfecta per reunir vora cent persones a la nostra seu. Aquest poder de convocatòria em va sorprendre al mateix temps que em va alegrar, i molt. Encara no havíem començat amb el procés de votació del candidat i jo ja estava ben pagat i ben agraït, perquè aquesta presència massiva de militants entreveia il·lusió, força i ganes de treballar.
Si ja em sentia així abans que els militants dipositàrem el nostre vot, ja us podeu imaginar com em vaig sentir després. Satisfacció, il·lusió i neguit es trobaven en el “top ten” dels meus sentiments però no només pel resultat sinó per comprovar que en l’ambient es respirava optimisme. Un ambient que em va fer viatjar als meus primers records polítics i nacionalistes de quan, de la mà de mon pare i sense alçar més d’un metre de terra, acudia als actes dels militants de la UPV.
Només per aquesta flaire de records sé que val la pena continuar endavant i per això vull, amb aquestes paraules, agrair el suport de tots aquells que dipositant el seu vot a la urna han demostrat que confien en mi per a dur el seu projecte endavant. Sense tota aquesta gent jo no tindria les ganes que tinc ara de mirar avant i lluitar per què tots aquestes olors a il·lusió, optimisme i ganes de treballar no es queden només en això, en un aliment dels nostres sentits.
Com deia, aquesta setmana ha començat una nova era per al Bloc, agafem un tren que, tot i que té una parada immediata, obligatòria i decisiva el 22 de maig, no s’aturarà fins que portem a terme el nostre projecte de fer la Dénia que volem. I això serà possible si continuem amb les ganes, la il·lusió i l’optimisme que el passat dilluns es respirava a la seu del Bloc, una olor que, tot i que potser recordava al passat, esdevindrà en breu una flaire de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada