Pedra, paper i tisores

De menut, amb els meus germans, m’hi jugava les decisions importants (els cromos, el seient amb finestra del cotxe o les llepolies dels diumenges) a pedra, paper i tisores. De més gran, he entés que aquest joc té poc de fonament i que l’atzar té massa a dir. Les decisions importants d’infantesa van esdevindre prompte decisions importants a seques i llavors aquests tres elements van deixar de tindre valor a la meua vida.

Malauradament, aquest joc ha tornat a tindre un paper clau en la nostra societat, si més no, a m’hi m’ho sembla. Per una banda, l’atzar s’ha convertit en estratègia i alguns polítics l’han feta servir com a via d’accés per tal d’aconseguir els seus interessos.

I per l’altra banda, estan els elements. Primer, la PEDRA. Durant un temps, aquest material, millor dit, la rajola, ha estat la base de la nostra economia. Com que aquesta filosofia de vida ha fet fallida, tal i com preveien els experts, prompte hem passat als PAPERS signats amb promeses de grans edificis i grans esdeveniments, això sí, les promeses d’austeritat i participació s’han quedat en unes quantes TISORADES però no en allò superflu i innecessari sinó que s’ha retallat en allò que considerem bàsic, indispensable i urgent per a qualsevol societat de benestar: l’educació i la sanitat.

Em costa creure com no som més els que veiem la situació real. No cal anar molt lluny ni en el temps ni en l’espai, per a comprovar aquesta realitat. Aquesta mateixa setmana el nou equip de govern, format per CU i PP s’ha presentat amb un nou projecte basat en la participació, l’estalvi i l’austeritat. Què faig? Me’ls crec de primeres o m’ho jugue a pedra, paper i tisores? Perquè la veritat és que no ho entenc massa, no entenc com estan dient-nos això i venent-nos la moto, quan no han sigut capaços encara de traure endavant el pressupost de l’actual exercici, una assignatura pendent en el començament de la legislatura, quan el 2010 va acabar amb un dèficit milionari i quan entre el seu programa electoral està construir un edifici descomunal (de gran i de car) que albergarà el teatre la Nau. No em crec les seues paraules, ho sent.

Sobre la Nau ja he parlat altres vegades i sempre sense arribar a entendre la necessitat d’un projecte de magnitud semblant. Però, quan parlen de participació ciutadana i d’escoltar els ciutadans, segur que escolten a tots? o també s’hi juguen al nostres joc favorit a qui escolten i a qui no. Perquè si és així sembla que no els ha tocat ara als milers de persones que des del passat 15 de maig han ocupat les places de les ciutats, també aquí a Dénia, demanant una renovació política, una democràcia real i uns polítics sincers i no corruptes. No se n’adonen que tenen una generació sencera que està convocada a l’atur i que damunt, aquesta és la generació més ben preparada que tenim.

Alguna cosa falla, sense dubte, així que, per favor, senyora Kringe, senyors regidors del PP i de CU, no s’hi juguen a PEDRA, PAPER I TISORES el futur de la nostra societat. Escolten els ciutadans (a TOTS), siguen fidels a les seues promeses de participació, estalvi i austeritat, gestionen bé els recursos municipals, que són de tots, i sobretot, no retallen en aquelles coses que no es poden retallar. La pedra, el paper i les tisores han quedat molt arrere ja.