Sembla que cada vegada som menys els que pensem que l’ensenyament públic és sinònim d’ensenyament de qualitat i també sembla que som pocs els que sabem que en la situació de greu crisi econòmica en la que estem immersos, les polítiques que van en detriment de tots els serveis públics provoquen que el pes de la crisi recaiga sobre les esquenes dels sectors més desafavorits. És una pena que siguem tan pocs els que sabem això, sobretot perquè sembla que les administracions tampoc ho tenen molt clar. Ací a Dénia, en compte de donar les ajudes per al menjador a les famílies més necessitades, independentment del col·legi de procedència, directament discriminen els que venen del públic, en favor del concertat. S’excusen en què la Generalitat Valenciana ja se n’encarrega d’aquestes famílies. Però sabem que això és mentida.
Sabem que, cada vegada més, les administracions caminen cap al sector privat i concertat. Ara són les ajudes per al menjador, però també ha sigut la cessió de terrenys públics per a centres concertats, quan tenim milers d’exemples de centres públics on no tenen espai i on les aules prefabricades tenen fins a tres pisos, com és el cas de l’IES número 3 de Dénia. Per no parlar dels pobles i ciutats valencianes on la Universitat Catòlica de València té les seues seus allà on bé podrien ubicar-s’hi instituts de secundària públics o escoles infantils de 0 a 3 anys gratuïtes, que aviseu-me si en trobeu alguna a prop.
Aquesta última actuació de l’equip de govern de Dénia en la qual discrimina clarament els alumnes dels centres públics, encén la meua crispació encara més i també la de centenars de pares i mares, que, afortunadament, ja han eixit al carrer demanant l’anul·lació d’aquestes bases i la substitució per unes més igualitàries. Sembla que alguns se n’hagen oblidat de què tots som iguals davant la llei i si algú té més privilegis és precisament qui menys té i no al contrari.
Si sempre he sigut un defensor de l’educació pública i gratuïta, ara encara ho sóc més. Pense que ara més que mai és el moment de donar suport a l’ensenyament públic. Ara que l’increment de l’atur i la precarietat laboral fan que moltes famílies patisquen el risc d’exclusió social, els serveis públics han de ser la garantia per mantenir la dignitat i contribuir a la igualtat d’oportunitats en la vida de totes les persones.
L’educació és la millor eina que tenim per superar l’actual situació de crisi econòmica i social i, l’educació pública, l’única que pot garantir la cohesió social, els valors de solidaritat i de no discriminació. Així que, en la mesura de les meues possibilitats faré el que estiga al meu abast per tal que l’equip de govern rectifique les bases de les ajudes al menjador i que tinga un poc més en compte què hi ha darrere de la seua actuació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada