Sembla que el Consell aquesta setmana ha començat a veure-li les orelles al llop i el mateix president Fabra ha admés sentir “vergonya” en veure com els alumnes de desenes de centres educatius del País Valencià han hagut d’anar amb mantes a classe perquè al seu institut o escola la calefacció no funcionava. Ha estat, aquesta setmana mateixa quan el Consell s’ha resignat a pagar més de 35 milions d’euros als centres públics i concertats per a les despeses del funcionament del curs. Però tot això ha estat aquesta mateixa setmana, després de què els mateixos alumnes denunciaren la situació o després de la massiva mobilització que treia al carrer més de 180.000 persones el passat dissabte per protestar per les retallades en l’ensenyament.
Ara diu Fabra que té vergonya. Sembla graciós i curiós que ho diga ara, com igual de graciós i curiós sembla que per una vegada estem d’acord ell i jo. Perquè jo també sent vergonya, però no només per veure la situació a què arribat l’ensenyament al País Valencià, sinó més encara dels polítics que han deixat que aquesta situació arribara. Sent també indignació per què els polítics que ens governen no han sigut capaços d’alçar la vista i pensar que potser en els temps que corren (i abans tampoc) no era necessari gastar milionades en grans esdeveniments (com ara la Fórmula 1 i la Copa Amèrica) o en grans edificis (com ara l’Àgora o el Palau de les Arts). Més que res perquè ara qui ho paga som tots nosaltres.
No és just que els nostres fills hagen de traure les mantes de l’armari per anar a escola, no ho és. I aquesta ha estat l’espurna que ha encés la flama, però no vol dir això que aquest siga l’únic motiu de protesta de tots els que han eixit (i eixiran) al carrer estos dies. La manta és només un símbol. Un símbol del desastre que gestiona el govern valencià del PP, que ha convertit la Generalitat Valenciana en un destrellat i que ha fet renàixer la protesta en un País Valencià que ja consideràvem soterrat entre les cendres.
Si els valencians han decidit dir “prou” definitivament és perquè les retallades a l’ensenyament ja fa anys que es venen produint (i sinó pregunteu als interins que estan en borsa de treball o als futurs professors que esperen amb ànsia la convocatòria d’oposicions); ara han tocat el sou dels interins i els complements salarials dels funcionaris però fa anys que aquestes retallades venen afectant la qualitat de l’ensenyament.
I que voleu que us diga, si retallem en educació ho tenim tot perdut. Si retallem en els nostres fills, retallem en futur per al nostre país. I és això el que volem? Sincerament jo crec que no, perquè de ben segur que els nostres governants tenen fills i de ben segur que desitgen per a ells una educació digna i un futur esperançador. Per què, doncs, retallen en l’educació dels qui ens han de prendre el relleu?
Espere que les mobilitzacions d’aquesta setmana no es queden només en una anècdota i que les urnes reflectesquen en algun moment futur que no és açò el que volem els valencians. Si no és així, tornaré a sentir vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada