dimecres, 29 de desembre del 2010

Dies de reflexions i roses

Són dies de festa, de dinars, de família, d’amics, de regals, però sobretot són dies de reflexió. Ja acaba 2010, un any molt difícil a causa de la greu crisi econòmica que patim i que ens ha deixat en una delicada situació. Aquest any hem vist desaparèixer el xec nadó, hem vist congelar-se les pensions, hem vist davallar els salaris dels funcionaris, hem vist endurir-se les condicions de la llei de dependència i hem vist com la inversió pública s’ha reduït a nivells mínims.

Amb tot, hem vist qui se n’ha eixit de “rosetes” de tota aquesta situació. Ens hem cansat de veure enguany els polítics valencians implicats en casos de corrupció i que, amb molta tranquil•litat i amb el suport de l’estructura dels seus partits han mostrat la seua nul•la intenció de dimitir. Però tots sabem que açò no acaba ací i que encara en veurem de més grosses.

I si tot això ho hem vist fora de casa, el que em porta a fer les següents reflexions ja queda dins l’abast local. A mi em toca també fer balanç de portes endins i és que per a mi aquest any ha sigut un any de canvis, uns canvis que han esdevingut novetats, tant pel que fa en l’àmbit del secretariat local del Bloc a Dénia com per la cadira que ocupe des de fa un parell de mesos al saló de plens de l’Ajuntament.

Jo ja sabia que encapçalar el partit i ser també la seua cara més visible comportava una gran responsabilitat i molta feina. Però els mals de cap que d’això es desprenen no lleven que la il•lusió que tinc siga molt superior. Les preocupacions han esdevingut satisfaccions en molt poc de temps, i això, es vullga o no, sempre reconforta.

El Secretariat ha fet molta feina: Sopar d’Estellés, el viatge a Formentera, el 9 d’octubre, Sopar de la Tardor, l’Aplec del Castell, etc., una feina que se’ns ha agraït i felicitat en la seua majoria. Al Grup Municipal també s’ha treballat bé. Moltes reunions amb veïns i col•lectius, sempre escoltant i buscant com ajudar i millorar les coses. No és fàcil continuar una feina que altres ja havien començat, sobretot si es disposa d’un termini amb data de caducitat de set mesos. I no és fàcil fer-ho bé, però crec que podem fer-ho bé.

En aquestes festes, a banda de reflexionar, toca estudiar i preparar al•legacions als pressupostos que ens ha presentat l’equip de govern. Perquè, en contra del que puga semblar, nosaltres no hi estem d’acord amb uns pressupostos que retallen sobretot en serveis socials. Tenim moltes coses a dir i les direm. No ens xafarem la llengua ni ens deixarem comprar per ningú. Mai no anirem en contra dels nostres principis i per suposat, l’equip de govern no tindrà fàcil seguir endavant amb el seu projecte pressupostari. No són dies de vins i roses a l’Ajuntament, que en aquests últims dies de l’any ha vist un pentapartit esmicolat, però nosaltres continuarem treballant en la nostra línea i sobretot, amb el suport de tota la nostra gent.

De reflexions i propòsits va la cosa i l’any 2011 en va ple de bons auguris però sobretot de molta feina. Hem de preparar la llista electoral, la campanya, el programa, etc, i això suposa més feina sí, encara em moltes queden forces i il•lusió per treballar molt més, així que gaudiu les festes, descanseu i agafeu forces.

De roses també va la cosa i és que s’acaba un any sí, però en comença un altre i sabem que tot anirà bé i que li el nostre treball serà profitós i reconfortant. Vos desitge bones festes i un bon any carregat de reflexions i roses.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Bones festes

Ja s'acaba l'any. Esperem que 2011 siga encara millor que aquest, sobretot en maig. Amb l'ajuda de tots vosaltres ho aconseguirem.

dijous, 16 de desembre del 2010

Destruir el passat ens limita el futur

Hem perdut part de la nostra història, amb la destrucció del “parterre”. Ara podem passar a veure la desfeta i imaginar-nos com serà el nou centre de la nostra ciutat. Han llevat el “parterre”, les bases del castell s’estan mossegant i el túnel, refugi antiaeri, i record de la guerra civil està amagant-se. Entre les runes apareixen vestigis de l’esplendorosa època musulmana, però en breu seran soterrats.

Quina falta fa tanta destrossa? Oblidarem qui som? Al servei de quin progrés incompatible amb la història estem?
La plaça de la Constitució es convertix en el centre vital de la ciutat quan la gent baixa del castell on es refugiava dels atacs marítims. Al 1629 s’ha innaugurat la casa consistorial i ja funciona el nou ajuntament havent abandonat la Torre del Consell, i a mitjants del s XVIII ja està funcionant la parròquia de l’Assumpció en substitució de l’enderrocada església del castell en la guerra de Successió.

La plaça està plena de vida al s XVII, segles abans ja es coneixen en aquell espai fets importants com ara al s XIV la presència de Bonifaci Ferrer notari de Dénia i futur pare de Sant Vicent Ferrer que vivia en un edifici on ara hi ha uns aparcaments municipals i abans havia servit per escoles públiques. La mare de Sant Vicent viu embarassada en aquesta plaça i marxa cap el cap i casal pocs dies abans de donar a llum el seu fill, això diu la tradició.

Allà també es proclama pel 1705 l’arxiduc Carles com a rei d’Espanya. Era un espai entre d’altres dedicat a mercat municipal, una plaça significativa pel poble. En traslladar aquest mercat a un fixe construït a la plaça que hui s’ha convertit en la glorieta del País Valencià, neix paral•lelament el projecte de construcció del “parterre” (panterri en l’argot popular).

Així al 1878 s’inaugura el mercat nou i, seguidament, al 1880 l’ajardinament i estructura del panterre, l’estructura del qual s’ha mantes fins ara, amb diferents millores elementals que no han produït cap canvi significatiu.

Hi ha diferents documents gràfics que ratifiquen el que manifestem.

L’anterior equip de govern va treballar per aconseguir els fons necessaris per a remodelar i millorar el centre de la ciutat. El BLOC pretenia posar on es mereix la nostra memòria. L’elaboració del projecte del que parlem i la realització de les seues obres són responsabilitat de l’actual govern, un govern caracteritzat per la nula participació, per l’oblit que han patit professionals i entesos en el tema, per l’escasa informació transmesa i per la manipulació.

Les ajudes no arriben als barris històrics de Les Roques i Baix la Mar, una Nau vol separar als mariners de la mar. Hi ha algú més que pense que ja n’hi ha prou?

El BLOC treballa per la nostra història i pel nostre patrimoni. Arriben nous temps i el nostre passat ha de ser fonamental. Cuidar, restaurar i donar valor a allò que hem sigut, ens guiarà i ens portarà a un futur millor.

divendres, 10 de desembre del 2010

El preu d’allò més bàsic

Fins el pròxim mes de març, més d’un ens demanarà pel carrer, al treball, o al bar, si volem signar per l’educació pública i gratuïta de 0 a 3 anys. Quina ha de ser la nostra postura al respecte? Què és una ILP? Què podem aconseguir amb açò? Al cap ens vindran aquestes i moltes altres preguntes a l’hora d’agafar el bolígraf i estampar la nostra signatura al costat del nostre nom i cognoms amb el DNI.

Per als qui encara no s’han trobat davant aquesta situació, han de saber que el passat 27 de novembre, el grup Compromís va posar en marxa una Iniciativa Legislatura Popular (ILP) amb l’objectiu d’aconseguir una educació infantil de 0 a 3 anys pública i gratuïta. Un grup de ciutadans i ciutadanes han registrat en les corts una ILP per a què, després d’arreplegar un mínim de 50.000 signatures en 4 mesos, el parlament valencià aprove una llei sobre la plena escolarització de la població infantil de 0 a 3 anys i la creació d’una xarxa d’escoles infantils pública i gratuïta.

Els objectius estan clars, però per què hem de signar-hi? Potser aquesta pregunta té una doble significació, i és que preguntar-nos per què denota, per una banda, que no sabem si hi estem d’acord i per l’altra, que no entenem per quin motiu hem de signar i exigir uns drets bàsics que ja hauríem de tindre.

El naixement d’un fill no hauria de suposar per a les famílies un esforç econòmic considerable i només hauria de ser un moment d’immensa felicitat per als seus pares, malauradament això no és així i l’oferta educativa pública per als menuts de 0 a 3 anys és pràcticament inexistent al País Valencià. Els pares i les mares han de repensar-s’ho bé abans de portar a l’escola el seu menut, de fet, són molts els que els compensa més deixar la seua feina abans que gastar-se el seu sou en pagar una escoleta per al seu menut. Perquè el preu d’aquestes escoletes no és precisament baix i si, a més a més, ofereix servei de menjador, en molts casos pot arribar als 500 euros.

Amb aquesta iniciativa volem demostrar que això no hauria de ser així perquè l’educació en aquestes edats és necessària. A Compromís apostem per l’escolarització de 0 a 3 anys perquè això, com s’ha pogut comprovar, contribueix a reduir considerablement el fracàs escolar, un problema en què desgraciadament som líders en tot l’estat. Bo, això no ho podem comprovar al País Valencià perquè misteriosament el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, no ha volgut que els nostres alumnes participaren en l’informe PISA que ha avaluat enguany el nivell de coneixements dels estudiants. Però sabem que és així, estem per baix de la mitjana i per això el nostre conseller ens vol tindre amagadets.

Així, per tant, ja saps que quan et trobes amb algú que et demana signar per aquesta causa, la teua col•laboració serà important i necessària, perquè el futur acadèmic dels teus fills comença quan és només un nadó, perquè l’escolarització infantil és un dret fonamental que ha d’estar a l’abast de tothom i sobretot perquè de tu dependrà el preu d’allò més bàsic.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Ja és hora

Ja ha passat el Sopar de la Tardor. Una nit d'homenatge a Paco Muñoz, una nit de música, poesia, vivències i records.

Ara toca preparar la campanya, el programa, la llista electoral amb el seu cap de llista, toca treballar i il·lusionar a la militància, ja ha arribat l'hora de la veritat i per això vull compartir amb vosaltres un extracte del meu discurs al Sopar:

Sóc conscient de que hi ha impaciència, nerviosisme, preocupació i fins i tot expectació. S’apropen les eleccions municipals i ja deuríem tindre cap de llista. Com a secretari local, assumisc la responsabilitat que em pertoca, però fins ara lo important no era tindre un nom, lo important era cohesionar el partit, treballar i complir amb les obligacions prioritàries: 9 d’octubre, el sopar d’avui, el canvi de seu, de regidors… això ha sigut complicat, costós i molt aclaparador.

Ara bé, ja han passat les primeres obligacions i objectius, i ara toca posar en marxa la maquinària. Toca preparar, escollir, discutir i dissenyar la propera campanya electoral, ja és hora.

Per això, vos convide, vos demane, vos comunique a tots que en uns dies haurem de començar , l’objectiu és que abans de que acabe l’any, tot el que tingem que fer estiga acabat.

Sóc conscient de que hi ha molta feina per davant, sóc conscient de que jo l’haig d’engegar i portar endavant, i sóc conscient que faré tot allò que el partit vullga fer, dons jo no sóc més que un militant de segona generació, un militant que està on està ara mateix, ací parlant-vos, perquè determinades circumstàncies i la meua responsabilitat ho han fet possible i cregueu-me, també sóc ben conscient d’això.

Simplement em queda afegir una cosa: compte amb tots vosaltres.

dijous, 18 de novembre del 2010

Sopar de la Tardor del BLOC

Un any més el BLOC de Dénia organitza el Sopar de la Tardor. En aquesta XVI edició fem una excepció i no entregarem cap premi, no hauria estat just per als premiats compartir vetllada amb el protagonista de la nit, ja que el sopar estarà dedicat a homenatjar Paco Muñoz.

Paco Muñoz va néixer l’any 1939 a València, on va començar a cantar, acompanyat per la seua guitarra, esperonat per Ovidi Montllor, influenciat per Joan Fuster, Lluís Llach, Serrat, Estellés...

L’any 1976 aparegué el seu primer disc, La llibertat la picaren, on destacava entre altes moltes la cançó Què vos passa, valencians?

Va dedicar bona part de la seua feina a la música infantil, a escriure contes, i cançons on recorria la nostra terra, entre elles, la inoblidable El vell Montgó del disc amb caràtula de Castejón, D’una terra dins la mar.

Paco Muñoz va rebre l’any 2005 el premi Tomàs Miquel Perelló per la seua llavor no només com a músic, també com a contacontes i com a persona.

En el proper Sopar de la Tardor no li donarem cap premi, gaudirem de la seua companyia i li rendirem un més que merescut homenatge.
En el Sopar participarà la rondalla Vent Pols i Púa cantant algunes de les seues cançons, es recitaran poemes, es contaran anècdotes i vivències de persones properes a ell, i com a record, li entregarem un llibre amb les paraules de tots aquells que ens l’estimem.

Serà el dissabte 27 de novembre, a partir de les 21.30h, al Club Nàutic de Dénia.

Vos esperem.


Reserva de tiquets i Contacte:  telf 629952289 -966467002
E-mail: blocdenia.secretariat@gmail.com

dimarts, 9 de novembre del 2010

No és baladí Sra. Font

En el darrer ple de l'Ajuntament, el dia 28 d'Octubre, vaig quedar sorprés. La regidora Pepa Font va qualificar de baladí (poc important) el meu comentari sobre l'aplicació del nou IVA en les tarifes de la Piscina Municipal.

Em sembla que la Sra. Font no està al dia, ni coordinada amb el seu company de grup i partit.

Som conscients i coneixedors de les reunions que per temes turístics, responsabilitat del també regidor de CU Antonio Sentí, s'estan tenint amb associacions d'empreses que representen a restaurants, bars i cafeteries, hotels, agències turístiques, etc.

Per què no li pregunta al seu company, moltes empreses locals amb activitats en aquests sectors han incrementat en els preus la pujada de l'IVA? Ell, de ben segur, és conscient de que pràcticament  cap empresa (per no dir ninguna) ha derivat la pujada de l'IVA als seus preus, a més, tots els usuaris som conscients d'això.

Tots ens fem cafés, dinem fora, anem al cine... i els preus no han pujat. Els propis empresaris ho han fet públic, inclús anunciant-se en la premsa.

Per tant, considere que si les empreses privades han optat per no modificar preus per eixe concepte, l'Ajuntament de Dénia tampoc ho deuria d'haver fet. Pense que no es deuria haver afegit la pujada de l'impost a les tarifes de la piscina, ja de per sí prou elevades.

El BLOC es va oposar a eixa pujada dels preus perquè Sra. Font, de baladí, pensem que poc té el tema.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Ja he jurat el càrrec, ja sóc regidor!

Jurament del càrrec al ple del dijous 28 d'octubre

Dijous passat, finalment, vaig poder jurar el càrrec de regidor del Bloc a l'Ajuntament de Dénia i ho vaig fer amb molts nervis però també amb molta il·lusió.
Aquesta és la crònica dels fets:
NOTA DE PREMSA
(29/10/2010)


Els dos nous regidors del Bloc s'estrenen al plenari municipal exigint informació sobre les obres del TAPIS i les ajudes de l'ARI

Josep Crespo i Dimas Montiel han pres possessió del càrrec de regidors a l'Ajuntament de Dénia este dijous, 28 d'octubre


Els regidors del Bloc, Josep Crespo i Dimas Montiel, han pres possessió del seu càrrec com a regidors a l'Ajuntament de Dénia, al plenari celebrat este dijous, 28 d'octubre. Crespo i Montiel ocuparan a partir d'ara les cadires que van deixar buides ara fa un mes Pau Reig i Pepa Ribes.

El seu nomenament s'ha produït al punt número dos de la sessió plenària per part de l'alcaldessa de la ciutat, Ana Kringe, que els ha imposat la medalla de la ciutat després del jurament del seu càrrec.

Els dos regidors han expressat el seu compromís per portar endavant la tasca que tot just acaben d'encetar. Josep Crespo ha manifestat la seua "satisfacció" per afegir-se a un llistat de persones tan importants al llarg de la història del Bloc a Dénia, com ara Sebastià Garcia, Vicent Balaguer o Ricard Pérez, però sobretot ha expressat l'"orgull" que per a ell suposa continuar la feina realitzada per Pau Reig i Pepa Ribes. Per la seua banda, Dimas Montiel, s'ha mostrat engrescat i orgullós per continuar la feina que van començar els seus companys en la present legislatura i que encara amb "molta il•lusió i moltes ganes"

Primeres intervencions

Durant el desenvolupament del plenari, els dos nous regidors del Bloc s'han estrenat preguntant a l'equip de govern sobre temes que preocupen els veïns però també el Grup Municipal Bloc.

En primer lloc, el regidor Josep Crespo, s'ha referit als terminis de finalització dels treballs d'ampliació del TAPIS, ja que durant la visita a les obres de l'alcaldessa Ana Kringe i els regidors Francisco Signes i Emi Marcilla, es va anunciar que estarien acabades a final del present mes. Com que això no s'ha produït, Crespo ha volgut qüestionar el govern al respecte, com també ha preguntat per la possible ampliació dels horaris del centre, tal i com havien demanat les famílies dels usuaris.

La regidora de Serveis Socials, Emi Marcilla, ha contestat que les obres estaran finalitzades en un període de dos mesos i, pel que fa als horaris, ha anunciat que es farà una enquesta entre les famílies dels usuaris per tal de saber quines són les necessitats dels veïns.

El Grup Municipal Bloc afirma que "estarà al costat de les famílies dels usuaris del TAPIS i que farà tot el possible per tal què la finalització dels treballs siga prompte una realitat".

Per la seua banda, el regidor Dimas Montiel s'ha dirigit a l'equip de govern per preguntar al voltant del benestar dels veïns del barri de les Roques. Concretament, Montiel ha preguntat quan es cobraran les ajudes de l'ARI (Área de Rehabilitació Integral) que els veïns del barri esperen a cobrar des de fa anys. Així mateix, el regidor ha fet un prec per tal que s'augmente la vigilància al carrer Santíssima Trinitat del mateix barri, perquè "ens han arribat diverses queixes de veïns que veuen com diàriament augmenten els robatoris i la inseguretat en aquest carrer, a causa de la disposició orogràfica del mateix."

dijous, 14 d’octubre del 2010

9 d'octubre


Un any més, quan arriba el 9 d'octubre, el Bloc de Dénia tenim una cita obligada. Enguany, sota l'amenaça d'una pluja que, afortunadament, no va fer acte de presència, ens vam reunir tots i totes davant l'estàtua de Jaume I a la plaça que porta el mateix nom. Amb banda sonora de tabalet i dolçaina, els nacionalistes de Dénia celebràvem la Diada a la nostra manera.

Em permetré deixar-vos a continuació el discurs que jo mateix vaig realitzar:

"Agafar el relleu de tots els anteriors regidors del BLOC i de la UPV que m’han precedit no és una tasca senzilla. La feina ben feta és difícil de superar.

He donat un pas endavant, un pas que comporta una gran responsabilitat, per al que conte amb el recolzament del partit i per al que considere que estic preparat.

Il·lusió no me’n falta, i a més estic impacient. Impacient per començar, per treballar i per mostrar el que considere que és el BLOC; un partit honest, que escolta als ciutadans i que lluita i treballa per ells i per la nostra ciutat.

Dimas i jo tenim set mesos per davant com a regidors.
El BLOC de Dénia té set mesos per davant per a les properes eleccions.

Aquest dissabte nou d’octubre, a la plaça de Jaume I, comencem una nova etapa. Una etapa en la que agafarem el millor del passat, que no és poc, i treballarem pel futur amb il·lusió, unitat i humilitat.

Moltes gràcies."

Estrene blog!

Comença una nova etapa per a mi i també per al Grup Municipal Bloc a Dénia. El canvi de regidors m'afecta a mi directament perquè prompte ocuparé, junt amb Dimas Montiel, una de les dos cadires que els meus companys, Pau i Pepa, han deixat al saló de Plens de l'Ajuntament.

Tot açò és nou per a mi, com també ho és aquest camí blogger que tot just encete. Mai no havia tingut un blog i me l'obriré ara. Ara que ja és un escenari desfassat, desplaçat totalment per les xarxes socials. També hi sóc al Facebook i al Twitter, no us preocupeu, estimats lectors.

A través d'aquest xicotet espai a la xarxa aniré fent-vos partícep de tots els meus pensaments, però també aniré informant-vos de tot el treball del dia a dia al Grup Municipal i al Col·lectiu local del Bloc a Dénia. Aquest blog serà com una finestreta que romandrà oberta les 24 hores del dia, a la qual podreu entrar quan vullgueu i on trobareu sovint nous escrits, noves fotos i noves informacions.

Fins prompte, companys!