Només ens queda esperar?

Podríem definir la societat del benestar com aquella on es dóna un manteniment i desenvolupament de l'economia de mercat i un conjunt de prestacions socials dins d'un règim de llibertats.

Ja fa anys que els ciutadans som espectadors i peons d'un procés (o d’un pla premeditat) per relativitzar el concepte de societat del benestar i que ens ha portat a un punt d'inflexió, o al moment crític actual. Fins a quin punt vorem retallat el nostre benestar i els nostres drets socials? Fins a quan els nostres representants actuaran al marge de la societat, quan ens escoltaran? 

Sembla que els polítics tenim les mans nugades, que val tot, que els "mercats" no ens deixen cap alternativa, i a mi, això dels "mercats" no em sembla més que una excusa de mal pagador, em recorda a altres moments històrics on els drets socials i les llibertats dels ciutadans van ser greument retallades per tal de protegir-nos de l'enemic, em sona a pel·lícula sobre la guerra freda, el teló d'acer i els malvats comunistes.

Ací a Dénia l'equip de govern agafa el mateix camí. Les mostres eren cada vegada més evidents però dijous passat, al Consell de Participació ho vaig vore ben clar. A l’ordre del dia només hi havia un punt: la pujada de taxes i impostos. Però de la pujada de taxes i impostos poc es va parlar, ja que el senyor Chelet va considerar més important parlar-nos durant hora i mitja sobre com d’injustes són les lleis amb l’Ajuntament, el mal que ens tracten i el poc respecte que ens tenen. Els ciutadans de Dénia som víctimes del sistema, de València i Madrid, dels bancs i com no dels mercats.

 Però no passa res, no patiu. El nostre regidor d’Hisenda ho té tot controlat, d’ací poc presentarà un pla d’austeritat (fa mesos que ho anuncia) on retallarà en revistes i bonificacions als funcionaris, els propers pressupostos seran restrictius i austers, no tirarem ni un cèntim. 

I jo no faig més que preguntar-me el perquè es pugen impostos si ho tenim tot tan ben pensat, no serà simplement per gust de recaptar? Però com informació no m’arriba ni me’n arribarà al respecte d’aquest magnífic pla, no puc fer més que esperar.

Esperar que aquests retalls siguen reals i no continuen malbaratant diners, que ens escolten quan els advertim sobre unes obres incorrectes a les Marines que ens costen una multa de 75.000€. Esperar a que per a l’any que ve no es retallen les ajudes en educació i no deixen fora xiquets de l’escola pública com volien fer enguany, o com han ofegat la UNED amb els seus deutes. Esperar que no privatitzen la residència dels nostres majors amb l’excusa de què no dóna beneficis. Esperar que totes les associacions de Dénia vegen com se'ls paga la subvenció (2012 i anteriors...). Esperar que amb el gran estalvi que ens espera i l'augment d'ingressos en impostos es pague el que es deu als proveïdors. Esperar que escolten i respecten als ciutadans, que porten als Consells temes per debatre i discutir abans de la seua aprovació pel plenari i no després com han fet amb les modificacions fiscals. Esperar que algú s'enganye al fer tríptics, revistes, cartells o panells informatius, pot ser així en vorem algun en valencià.

I en tot cas, esperar que el telèfon que té el senyor Chelet al seu despatx siga de color roig, perquè si l’equip de govern va a vendre'ns una pel·lícula, almenys que aquesta siga de les bones.

Exercicis de demagògia constant

Aquesta setmana hem viscut a l’Ajuntament de Dénia nous episodis de menyspreu cap a la ciutadania i demagògia i engany en les paraules de l’equip de govern. Tancàvem la setmana passada amb un plenari ordinari que res feia preveure que minuts després d’acabar, se’n convocaria un altre extraordinari amb punts que ben bé hagueren pogut estar inclosos en l’anterior, o bé en la pròxima sessió. Són les coses que té aquest govern, eixes coses amb què ens sorprenen de tant en tant, i que acaben per no sorprendre ja tant.

Independentment de la forma de fer les coses, un tema que no em canse de criticar, aquesta vegada, m’interessa més el contingut. Des que s’anuncià la comissió informativa urgent i el conseqüent plenari extraordinari, veus de l’equip de govern, sobretot d’una àrea en concret, han anat venent la moto davant els mitjans de comunicació al voltant d’unes mesures que aprovarien el pròxim plenari en forma de moció i que serien la solució a tots els problemes socials que ara mateix pateix Dénia. El que més em sorprén els que diaris i ràdios locals els han seguit la corrent i en cap moment s’han atrevit a alçar la tapadora per saber que hi havia amagat darrere de tot açò. Ells en diuen pujada dels impostos socials però jo en dic bandera electoralista en tota regla.

Està clar que pujar els impostos és una mesura molt poc populista, i que, després de deixar-los congelats durant anys per por a veure’s afectats pels resultats a les urnes, ho fan ara, ens els primers mesos d’una nova legislatura, en la qual el PP té el suport incondicional de CU, i a només dos dies del començament de la campanya electoral per a les Corts Generals. Però el que més clama al cel de tot açò és que pugen els impostos d’amagat: deixen caure aquesta mesura justament després de presentar una moció des d’alcaldia en la qual s’aproven una sèrie de mesures socials “extraordinàries”, diuen ells. Al plenari, s’han defensat dient que més que “oportunista”, aquesta mesura era oportuna, ja que arriba en un moment de greu situació econòmica a l’Ajuntament en la qual s’han d’augmentar els ingressos i que és necessària per a poder seguir tirant del carro.

En canvi, jo pense que és una mesura “covard”, i no em cansaré de dir-ho. Han triat el camí més fàcil per superar aquesta situació, no s’han calfat el cap gens ni miqueta. Ells mateixos ho han dit: “no hi ha ingressos a causa, sobretot, de la fallida en la construcció i l’únic que podem fer és pujar els impostos”. Molt bé, dic jo. Així m’agrada com solucionen els problemes els nostres governants, però que molt bé. En compte de pensar en traure els diners als mateixos ciutadans que, ara per ara, passen per moments molt difícils, per què no intenten esbrinar què és el que ha fallat en el sistema per a que no depenguem exclusivament dels ingressos de la construcció per tirar endavant un poble? O si més no, per què no pensen en estalviar despeses? De tots és ben sabut que aquesta sempre ha sigut una molt bona manera de fer les coses. On està aquell famós pla d’estalvi que es va anunciar fa uns mesos?

Com sempre ens tornen a enganyar, com sempre, no han comptat amb els partits de l’oposició per consultar quina és la millor manera de fer les coses, i com sempre, s’han burlat de la ciutadania, han menyspreat el poble de Dénia, sobretot, fent uns exercicis de demagògia tan grans com han fet durant l’última setmana. Infravaloren els deniers i denieres pensant de bestreta que no se n’adonen de les seues maniobres polítiques que venen ajudes socials allà on en realitat hi ha mentalitat electoralista.

Quasi mig any de "nou govern"

Els termes “quasi” i “nou” que apareixen al titular no indiquen exactament que el text que seguirà a continuació siga una valoració completa dels primers mesos d’una legislatura que va començar el passat 11 de juny amb el ple d’investidura. En primer lloc, dic quasi mig any perquè encara no fa ni sis mesos que va començar la legislatura i normalment els balanços o valoracions es fan en un aniversari més rodó. I pose “nou” entre cometes, perquè evidentment no hi ha cap novetat destacable respecte al govern de la legislatura passada i, evidentment, no estic referint-me al nom dels regidors ni dels partits.

Jo només fa un any que hi estic en aquest ajuntament, el de Dénia, i tot i que vaig arribar ja ben entrada la legislatura, encara em va donar temps per adonar-me’n de com funcionaven les coses amb l’antic equip de govern i continue adonant-me de què les coses continuen fent-se de la mateixa manera amb l’actual “nou” govern.

Si en l’exercici passat jo ja em queixava de la falta d’informació, de la manca de diàleg entre els diferents partits que formem la corporació i de la ignorància total cap a l’oposició, ara, continue queixant-me del mateix, però encara més exagerat, si cap. L’oposició no existeix per a l’equip de govern d’aquest ajuntament, en cap moment es consulta cap de les decisions que pensen prendre i, normalment, ens assabentem de les coses tard i malament. Quan ja no pots fer res, o, com és el meu cas, quan no disposes de temps material per estudiar amb deteniment els informes o els patracols d’informació que et passen a última hora. Perquè si, una cosa ha canviat en aquest “nou govern” és que aquesta ignorància de l’oposició s’ha vist agreujada per les reduccions horàries, i per tant salarials, dels secretaris de grups dels partits minoritaris, per impedir que puguem fer bé la nostra feina en l’oposició, i també han posat límit als sous dels regidors que no estan en el govern. Com deia, res no ha canviat, almenys per a millor.

Evidentment aquest “nou” equip de govern tampoc no ha complert les seues promeses de pagar els proveïdors. Si s’ha fet ha sigut gràcies a les gestions del Ministeri amb la concessió dels préstecs ICO, però aquest “nou” govern tampoc no ha fet res per solucionar aquesta “papereta”.

I com sabem, la situació econòmica de l’Ajuntament és actualment molt complicada. I que nosaltres sabem, encara no han presentat aquell famós pla d’austeritat, ni han reduït càrrecs de confiança. S’atreviran ara a pujar els impostos municipals?

No podria finalitzar aquesta espècie de balanç sense fer menció a la nostra llengua. Potser alguns ens acusen d’estar pensant sempre en el mateix, però si no ho fem nosaltres, qui ho ha de fer? Des de la meua entrada a l’Ajuntament que m’he vingut queixant de l’ús mínim i marginal que se’n fa del valencià en aquesta casa, per no dir ja l’ús que en fan a les seues pàgines web, als cartells turístics o a les seues agències culturals i d’oci. Penseu que algú m’ha fet cas? Doncs no, com deia, de nou no hi ha res en aquest ajuntament, poc ha canviat la cosa.

I a la tardor, premis

Un any més el col·lectiu del BLOC de Dénia farà entrega dels premis de la Tardor. Aquests premis són un esdeveniment de cohesió social per a totes les persones que compartim el valor eticopolític de sentir-nos valencians i valencianes.

Des del 1994 són moltes les persones i col·lectius que han estat guardonats, tots ells amb un eix comú; el compromís amb la terra a tots els nivells: cultural, lingüístic, polític, esportiu, ecològic, científic i social. A tots i cadascun de vosaltres us hem fet un reconeixement públic, sempre merescut, en atorgar-vos aquest premi amb l’únic objectiu d’agrair-vos la vostra aportació a la nostra ciutat i al nostre País i amb la clara intenció de fer-vos propers a tota la societat.

A nivell individual el primer guardonat d’aquests premis va ser Joan Castejón, qui acompanyat en anys posteriors per Vicent Balaguer, Josep Cendra, Josep A. Devesa, Xaro Cabrera,Pau Reig, Toni Prats, Pep Gallardo, Josep V. Mascarell, Sebastià Garcia, Miquel Crespo, Toni Reig, Paco Muñoz, Sergi Contrí, Fèlix Peñarrubia, Josep Ivars i Joan Ivars conformen tot un grup de persones amb uns valors, actituds i idees que són tot un exemple a seguir per a mi.

En la vessant col·lectiva el primer guardó el van rebre els dos mitjans de capçalera per als deniers, Ràdio Dénia i Canfali Marina Alta. Els van seguir el Club de Rem, Dianum Dansa, El Club de Pilota Valenciana, el Institut d’Estudis Comarcals, la Rondalla Vent Pols i Pua, l’Agrupació Contra Incendis Forestals, l’Agrupació Artística Musical, Cine Club Pessic, lEsperança Coronada, Terra de Retrobament i el Camí. Una bona mostra de l’associacionisme de la nostra ciutat, de la nostra història, cultura i tradicions. Una mostra del que som, del que és nostre i del que el BLOC no deixarà mai de defensar ni guardonar.

L’any passat li vam retre homenatge a Paco Muñoz, enguany tenim nous guardonats, Rosa Seser i la Flexió Verbal, ambdós s’uneixen a un llarg llistat, imagine que amb satisfacció, la mateixa que sent jo al vore’ls entrar en aquesta mostra del que és Dénia i la seua gent, algo del que sentir-se més que orgullós.

L’enhorabona per als nous guardonats!

La necessitat d'una educació pública

Sembla que cada vegada som menys els que pensem que l’ensenyament públic és sinònim d’ensenyament de qualitat i també sembla que som pocs els que sabem que en la situació de greu crisi econòmica en la que estem immersos, les polítiques que van en detriment de tots els serveis públics provoquen que el pes de la crisi recaiga sobre les esquenes dels sectors més desafavorits. És una pena que siguem tan pocs els que sabem això, sobretot perquè sembla que les administracions tampoc ho tenen molt clar. Ací a Dénia, en compte de donar les ajudes per al menjador a les famílies més necessitades, independentment del col·legi de procedència, directament discriminen els que venen del públic, en favor del concertat. S’excusen en què la Generalitat Valenciana ja se n’encarrega d’aquestes famílies. Però sabem que això és mentida. 

Sabem que, cada vegada més, les administracions caminen cap al sector privat i concertat. Ara són les ajudes per al menjador, però també ha sigut la cessió de terrenys públics per a centres concertats, quan tenim milers d’exemples de centres públics on no tenen espai i on les aules prefabricades tenen fins a tres pisos, com és el cas de l’IES número 3 de Dénia. Per no parlar dels pobles i ciutats valencianes on la Universitat Catòlica de València té les seues seus allà on bé podrien ubicar-s’hi instituts de secundària públics o escoles infantils de 0 a 3 anys gratuïtes, que aviseu-me si en trobeu alguna a prop.

Aquesta última actuació de l’equip de govern de Dénia en la qual discrimina clarament els alumnes dels centres públics, encén la meua crispació encara més i també la de centenars de pares i mares, que, afortunadament, ja han eixit al carrer demanant l’anul·lació d’aquestes bases i la substitució per unes més igualitàries. Sembla que alguns se n’hagen oblidat de què tots som iguals davant la llei i si algú té més privilegis és precisament qui menys té i no al contrari.

Si sempre he sigut un defensor de l’educació pública i gratuïta, ara encara ho sóc més. Pense que ara més que mai és el moment de donar suport a l’ensenyament públic. Ara que l’increment de l’atur i la precarietat laboral fan que moltes famílies patisquen el risc d’exclusió social, els serveis públics han de ser la garantia per mantenir la dignitat i contribuir a la igualtat d’oportunitats en la vida de totes les persones.

L’educació és la millor eina que tenim per superar l’actual situació de crisi econòmica i social i, l’educació pública, l’única que pot garantir la cohesió social, els valors de solidaritat i de no discriminació. Així que, en la mesura de les meues possibilitats faré el que estiga al meu abast per tal que l’equip de govern rectifique les bases de les ajudes al menjador i que tinga un poc més en compte què hi ha darrere de la seua actuació.

La realitat està per vindre

Tots sabem que la situació econòmica a l’Ajuntament  és precària i molt preocupant. En alguns ajuntaments ja s’han iniciat els ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) tal i com es preveia, i en altres, bastant propers al nostre, ja estan al caure. La situació és així, tot i que ja des d’abans de les eleccions municipals i autonòmiques el PP i el PSOE ho amagaren. Ara ho continuaran minimitzant, però després de les eleccions generals del 20-N ens trobarem amb la realitat de cara. Llavors hauran de complir-se totes les exigències que la UE ens demana i que, com sempre, ens intenten amagar.

Els organismes internacionals i experts en economia recalquen que la situació de crisi que vivim no s’estabilitzarà fins la propera dècada, sols aleshores començaran a crear-se nous llocs de treball.

Mentre, al nostre Ajuntament van eixint nous deutes i noves situacions que ens fan pensar el que ens espera en els propers anys: hi ha dos milions d’euros en sentències judicials que hem de tornar, dos milions d’euros més per aprofitament urbanístic dels terrenys del nou hospital que hem deixat d’ingressar i altres dos milions d’euros de deutes amb proveïdors.

La reacció a aquest problema és veure com PP i PSOE es tiren les culpes entre ells, mentre CU es dedica a fer-se fotos allà on veuen una planteta brotar. L’equip de govern, i en especial el regidor d’Hisenda, s’oblida de presentar l’esperat informe sobre les grans retallades que va prometre fa uns mesos i que, de moment, només s’ha produït reduint les retribucions de l’oposició.

Per altra banda, poc es fa per millorar i gestionar els ingressos que arriben i és necessària una millor gestió i més control. Podem començar per les llicències d’obertura d’establiments exigint un control en el seu compliment i aplicant els sancions corresponents. Continuem amb el port que tenim a Dénia però del qual els ciutadans no en traiem cap benefici. Per no parlar del malbaratament de diners que s’ha fet i es farà en el futur edifici de la Nau.

Tenim molt a fer per davant i el que hem vist fins ara no em fa ser massa optimista. Quin balanç podem fer de l’ aprofitament dels diners que ens han anat arribant? Tenim una entrada de Dénia sense voreres, amb mig carril bici i plena de palmeres (amb la despesa de manteniment que això comporta), tenim un bon nombre de faroles fotovoltaiques que ni il·luminen ni aprofiten per a res, tenim el molt útil ascensor de la Plaça del Consell, continuen eliminant places d’aparcament i no fan cap pàrking (com per exemple en el mercat) i encara ens queda per veure quan serà una realitat el bosc de Diana, el veritable pulmó de la nostra ciutat.

I per acabar, ens preguntem sobre el préstec ICO que s’utilitzarà per pagar als proveïdors.: ¿s’han adonat l’equip de govern i el regidor d’hisenda que gran part d’eixos diners no es podran entregar als seus creditors, per dos simples qüestions legals? Per una banda, perquè abans de cobrar, cada empresa ha de presentar els certificats d’estar al corrent de pagaments amb Hisenda i la Seguretat Social, cosa que es resultarà impossible a moltes perquè el retard en cobrar les haurà obligades a incomplir algun pagament amb estos organismes.  La segona, i encara pitjor, és que possiblement a l’Ajuntament ja deu haver-hi algunes notificacions d’embargament de saldos a algunes empreses per part d’Hisenda, Seguretat Social  i Suma. Va ser una gran promesa electoral i els proveïdors continuen encara sense cobrar.  I és que la solució del nostre equip de govern per a alguns d’ells arribarà massa tard.

Canvis per a no canviar

Els mitjans de comunicació no deixen de parlar uns mesos cap ací dels eurobons, l’índex borsari, la prima de risc, els retalls socials, Grècia, Merkel i Sarkozy, etcètera,  apareixent cada vegada amb més força informacions relatives a les eleccions generals del 20N.

A Dénia tenim des de ja fa molts anys una manera molt senzilla de reconéixer aquest moment electoral, la precampanya, un mètode que no falla ja que té molts anys de provada fiabilitat: ja ha eixit el tren a la palestra!

Des de València, la Generalitat ha accelerat els tràmits i ja té les gestions que li corresponen ben avançades. El PP no dubta en criticar al PSOE, denunciant la immobilitat del Ministeri a l’hora d’avançar les gestions que li pertanyen. En poc temps, des de Madrid es faran alguns moviments, es portaran endavant certs tràmits i el PSOE acabarà criticant al PP dient que ells han complit, mentre que és la Generalitat qui ha comés alguna errada en les seues gestions i està retardant el projecte.

Clar que, primer hauran de posar-se d’acord els polítics d’ací, no siga cosa que la setmana que ve comencen a instal·lar les vies i encara hi haja gent discutint on ha d’anar l’estació de Dénia...

Fora ironies, ara que no hi ha un cèntim en caixa per a infraestructures, s’acceleren les gestions? Ens han promés la Nau, l’educació a Dénia està en una situació insostenible, els polítics parlen de retalls i més retalls, i a més ens venen amb el tren?

Fa uns anys hi havien diners de sobres en caixa, tants que ni sabien que fer amb ells i van acabar tirant-los i perdent una gran oportunitat. L’oportunitat de pagar un deute històric que tenen tant Madrid com València, el PP i el PSOE, amb tots els ciutadans de la Marina Alta i Dénia, i ara que el moment ha passat pretenen utilitzar el tren com a foc d’artifici i dissimular les seues errades i misèries, ens volen prendre el pèl com han fet tantes vegades quan s’han acostat eleccions?

Eixa pel·lícula ja la tinc molt vista…

Assumiràs la veu d’un poble

“Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs per sempre, poble...”. 

Vicent Andrés Estellés començava així un dels seus poemes més coneguts i recitats de la nostra cultura. Per qui no ho sàpiga, Estellés era un dels nostres màxims poetes en la nostra llengua, un dels més preats i no per això més reconeguts a la nostra terra. 

Durant els caps de setmana del mes de setembre, desenes de pobles i ciutats del nostre País Valencià li retran homenatge al nostre poeta de Burjassot; el passat 4 de setembre va fer 89 anys del seu naixement i és arran d’aquesta data que s’ha decidit celebrar durant aquest mateix mes una festa en el seu honor. Enguany ja serà la segona, i Dénia, que ja es va unir l’any passat a aquesta simpàtica iniciativa que pretén recuperar el nostre patrimoni cultural i literari i al mateix temps difondre la seua obra, tornarà a fer enguany la Festa Estellés.

Jo, personalment, estic molt orgullós que es porten a terme aquestes iniciatives culturals, que es difonga la nostra cultura i que les paraules d’un poeta tan estimat per tots nosaltres arriben a cada racó del nostre territori i que, sobretot a Dénia, hi participe gent de tots els àmbits i de tots els colors. Sempre s’ha dit que la cultura no entén de política i crec que així ha de ser. 

Malauradament, sembla que el nostre equip de govern no pensa el mateix. Ningú més, a banda del BLOC, s’ha unit a aquesta iniciativa que està oberta a tothom. Però no només això, fa anys que la política cultural de l’Ajuntament ha oblidat els nostres autors i, de vegades, sembla que també la nostra llengua.

És una pena que no siga el mateix Ajuntament qui organitze aquest tipus d’actes, que recorde els aniversaris dels nostres poetes, que difonga la nostra cultura, que promocione els nostres autors, que faça arribar la nostra cultura a cada racó de la nostra ciutat.

Però no sé de què m’estranye, si fa anys que a Canal 9, la nostra televisió pública obvia totalment la nostra cultura. No ens hem d’estranyar, per tant, si els nostres fills no saben qui és Estellés, ni Ovidi, ni Paco Muñoz... A la nostra tele no eixiran, ni ells, ni ningú que parle, cante o estime la nostra llengua i la nostra cultura.

Vicent Andrés Estellés estimava molt Dénia, ell mateix va escriure diversos articles al diari Las Provincias sobre la nostra ciutat. A Dénia l’unien moltes coses, però sobretot sentia admiració per ella. És injust que ningú ara se’n recorde d’aquest estimat poeta, és veritat que hi ha un carrer que porta el seu nom, però és suficient?

Nosaltres, el BLOC, en canvi, no l’hem oblidat i per això, de nou, aquesta setmana tornarem a reviure la seua memòria en la Segona Festa Estellés.

“...allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”.

La necessitat del debat, la discussió i el diàleg

Porte ja deu mesos com a regidor a l’Ajuntament i continue sense entendre el perquè de certes coses. Sempre he pensat que els polítics treballem amb il·lusió per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i per a això, pense que és imprescindible un gran esforç per part de tots nosaltres per buscar el consens, promoure el diàleg i el necessari debat, així és com trobarem solucions als nostres problemes i el millor camí per al desenvolupament de la nostra ciutat i la nostra societat del benestar.

La desconfiança regna a l’Ajuntament. La impossibilitat de discutir i debatre amb els companys regidors provoca situacions esperpèntiques com la que vam viure al passat plenari, però bé, estic satisfet per dos motius; per una banda vaig aconseguir que l’alcaldesa em donés las seua paraula de que després de l’estiu, quan comencen a elaborar-se els nous pressupostos, contaran amb mi, podré opinar i seré escoltat (algú es preguntarà si això no deuria ser lo lògic i no un motiu especial de satisfacció) i per altra banda, encara que no a l’Ajuntament, sí vaig obtenint debat.

En les últimes setmanes he parlat i escrit sobre el port, que depén de Conselleria i València i de les platges, de Costes i Madrid. Què seria Dénia sense port ni platja? El nostre futur vindrà marcat en bona part per com negociem amb Madrid i València els usos, serveis i la planificació futura de les nostres costes. És un bon tema de discussió?

Per a una ciutat portuària com la nostra és vital una bona comunicació amb Conselleria, el nostre és el seu port més important i per tant també ho deurien ser les seues inversions ací. Quan vorem acabada l’estació marítima? Potser no m’haja explicat bé anteriorment, aquesta obra és bàsica per a modernitzar un port com el nostre, porta envejada cap a les Illes i que amb el seu etern retard no fa més que empobrir la nostra ciutat.

Dénia s’empobreix, però la Generalita bé que fa negoci al nostre port. Tenim fires, pubs i discoteques, un aparcament de pagament, es plantegen fer una nova zona d’oci al Mollet d’Espanya i la tan publicitada Nau, tot negoci per a la Generalitat, i ací que ens arriba? Fa no res el sr. Chelet ha anunciat que negocia la possibilitat de que les empreses que treballen al port paguen una part dels seus impostos a l’Ajuntament, cosa que fins ara no fan. Més val tard que mai, té el meu recolzament.

I sobre les platges? Fa unes setmanes, Costes amb el vist i plau de l’equip de govern ens va donar una mostra més sobre quina és la seua inexistent gestió costera. I que fa l’equip de govern? Fotos en la nova platja i a la setmana, quan ja havia desaparegut l’arena, tot crítiques cap a Madrid i d’autocrítica no gens. Ja m’hauria agradat escoltar a l’equip de govern i al PSOE (que van fer ells en 2007, exactament al mateix lloc?) dir-li les coses clares a Costes, ja està bé de pegats i fotos, necessitem plans seriosos i una planificació que mire al futur, les platges són un dels nostres recursos més importants.

Per finalitzar agrair que hi hagen ciutadans que opinen sobre el que escric i exprese públicament, la nostra societat necessita molt més diàleg, discussió, esperit crític (sempre amb educació), i recerca d’ampli consens, qui sap, potser veient als ciutadans els polítics agafem l’exemple i el portem cap a l’Ajuntament.

Platges fantasmes (i altres misteris)

Dimarts per la vesprada, mentre escrivia aquest article, em va cridar un amic des de Canàries. Acabava de vore Dénia a les notícies d’una cadena estatal i em cridava sorprès pel nou producte de màrketing turístic que havíem desenvolupat. Producte que posa en perill el lideratge de la seua comunitat en aquest sector: les platges fantasma. 

Em vaig quedar reflexionant al respecte i se’m va ocórrer que potser és una estratègia, el nou camí pel qual el PP vol portar els valencians a la capdavantera mundial. Tenim un aeroport fantasma, un parc temàtic fantasma, també tenim presidents amb vestits fantasma... potser d’ací a no res ens sorprén la Generalitat creant una nova denominació d’origen: “La ruta fantasma valenciana”.

Hem de tindre en compte que des de Madrid han sigut incapaços de fer una llei que regule i protegisca les nostres costes i al mateix temps els drets dels ciutadans, així que no podem esperar que després sàpiguen gestionar les nostres platges.

Però bé, no passa res, perquè el nostre equip de govern ve al rescat, arriba (com si d’un superheroi es tractara) a un acord amb Costes i en un no res, aboca 800 tones d’arena en una de les zones més problemàtiques del nostre litoral. Resultat: platja nova, fotos, notícies en premsa parlant de les mesures de la nova platja, però.. i el preu? Quants diners ha costat? No cal que ho busqueu, d’això no se n’ha dit res.

La gestió de les platges no és senzilla, sobretot, si només es pensa en elles una vegada a l’any, quan arriba l’època turística. Per a una gestió correcta és imprescindible una bona planificació, molts diners i molt de temps. Coses que els polítics no tenen com a prioritàries, sempre hi ha altres llocs millors on gastar-se els diners, llocs on el benefici siga més ràpid i enlluerne millor. Es treballa a curt termini ja que el que importa és només el present.

Les regressions d’algunes de les nostres platges, la pèrdua d’arena, és un problema complex i que va més enllà del que ocorre a la platja. Dècades de nul·la gestió, sense una planificació seriosa prèvia, corrupció, diners molt fàcils i la urgència dels resultats electorals han donat via lliure a la urbanització massiva de la costa i a la construcció indiscriminada de ports i clubs nàutics. I tot això ens ha portat a la situació actual, amb unes costes degradades mediambientalment, una fauna i una flora extingida i unes platges que perden arena irremediablement. Hem perdut una bona part del nostre atractiu i de la nostra qualitat de vida, el nostre incomparable medi natural i el que més ens preocupa és l’arena.

Una arena que no desapareix per art de màgia, ja no arriba a les platges perquè els rius, rieres i torrents ja no en porten a la mar. Les preses, el ciment i l’asfalt ja no ho permeten. La mar no porta arena i no pot dipositar-la, com sempre ha fet per mantindre i crear noves platges. A més, la construcció i ampliació d’esculleres i dics no fa més que modificar la ja de per sí complicada dinàmica costera.

Com deia, el que fa falta són diners, temps i voluntat política, però també voluntat ciutadana. Voluntat per valorar i estimar el que és nostre, voluntat per protegir-ho i cuidar-ho, planificant i invertint a llarg termini, deixant a banda el benefici immediat i el lluïment personal.

Necessitem una planificació que mire al futur, portada per tècnics competents i no per polítics. Necessitem una gestió integrada de la zona costera, necessitem moltes coses és cert, però més cert és que si no ens posem les piles ja no només tindrem platges fantasmes, sinó que viurem en un país fantasma.

Barbaritats a vora mar

Què podem demanar-li els ciutadans de Dénia a la Generalitat?

El nostre port és el més important de tots aquells que són gestionats des de València, passatgers, mercaderies, pesca, turisme, tot això genera una bona quantitat d’ingressos, que tant bé li venen a la Generalitat, però... ací a Dénia que ens arriba?.

Problemes de tràfic, mediambientals i brutícia, això és el que tenim i bé, supose que d’ací no res ens visitarà algun conseller i tindrem també una estació marítima nova. Coses normals en qualsevol port, és cert, però també tenim una fira a l’estiu, i tota una sèrie de pubs i discoteques.

També tenim negocis que tanquen la platja com si fora privada, negocis als que no poden accedir els serveis d’emergències, ni els bombers, ni la policia, amb el risc que això comporta per als usuaris. Tampoc tenen accés els serveis de neteja de platges, el que provoca grans acumulacions d’algues i restes de posidonia, tot conformant una meravellosa imatge de ciutat turística.

Al port s’acumulen escombreries i restes d’obres llançades amb total impunitat per alguns d’aquests negocis, però tampoc passa res, i ara també tenim un nou aparcament, això sí, de pagament, per tal d’aprofitar-se de tots aquellls veïns i turistes que van a comprar peix o simplement a gaudir de l’arribada de les barques, la descàrrega i subasta del peix.

No sé que pensareu vosaltres, però jo trobe que els veïns de Dénia haurien de tindre veu i vot sobre el que ocorre en el port, i per què no, demanar una part del pastís que s’emporta la Generalitat, què no fan un bon negoci amb nosaltres?

També ens podem preguntar què demanar-li a l’Ajuntament. D’entre moltes altres coses, que vetlle pel nostre benestar amb honradesa, serietat, responsabilitat i independència. Què fan PP i CU, i els regidors d’hisenda i turisme al respecte?

Al PP ja li va bé fent el que manen des de dalt, mirar cap a una altra banda, tragar i callar. I CU que se’n trau? Més d’un va prometre en campanya electoral zones d’oci, i cines al port, no parlem de la Nau... tot és negoci per a València i per a nosaltres poc o res.

No patiu, que ara a l’Ajuntament tenim un pla d’austeritat, anem a estalviar en fotocòpies. Ara sí que els proveïdors podran respirar tranquils.

Des de l’Ajuntament, no només ara, sempre, hem de treballar amb polítiques d’austeritat, hem de retallar despeses i encara és tant o més important el crear nous ingressos i no precisament amb taxes o impostos, com ja s’insinua per ahí.

Fa molts anys que patim una gran injustícia, ja n’hi ha prou que ens traguen tot el suc debades, és hora d’exigir el que ens pertany.

I per començar... sorpresa!

Ja m’estranyava a mi que estigueren callats durant tants dies. Anar a l’Ajuntament de Dénia en les últimes setmanes de juny era com entrar un dia d’agost, quan gran part dels treballadors estan de vacances (física o mentalment) i els polítics gairebé ni apareixen pels seus despatxos. Amb la diferència que estàvem en juny, la legislatura acabava de començar i que els funcionaris sí que estaven tots al seu lloc de treball, com és normal. Aquest silenci sepulcral més digne d’un soterrar que d’una corporació municipal s’ha trencat finalment aquesta setmana. I de quina manera!

Jo personalment esperava que la màquina de treball d’aquest nou equip de govern començara a funcionar abans, notava estrany que encara no s’havia convocat cap ple (ni ordinari ni extraordinari) i sobretot tirava en falta que no es feren els nomenaments dels càrrecs eventuals. Quan la setmana passada vaig començar a mourem preguntant què passava amb els secretaris de grup, per sorpresa em vaig assabentar que casualment hi havia alguns treballadors eventuals que ja havien estat nomenats i per tant, ja tenien el seu contracte en vigor. A mi, en canvi, m’havien dit que per poder nomenar algú abans s’havia de passar per ple. Casualment, aquests treballadors no eren els secretaris de grup ni tampoc pertanyien a cap partit de l’oposició. Per cautela, em vaig negar a pensar malament, tot i que alguna cosa m’olorava ja. Però la gran sorpresa s’ha destapat aquesta setmana quan, dilluns a mitjan matí, a presses i corregudes em convoquen a una junta de portaveus. Mira que no volia pensar malament, però... el flaire cada vegada era més pudent.

I les meues sospites es van confirmar: alguna cosa no fa bona olor a l’Ajuntament, i evidentment no parle de què l’edifici no estiga net, no. Va ser una gran sorpresa que, com vostés ja saben, de cop i volta, els dos partits amb un regidor (PSD i BLOC) es quedaren amb un secretari a mitja jornada i que en menys de 24 hores s’havia de celebrar un plenari urgent per tal d’aprovar els nomenaments dels càrrecs, perquè pel contrari s’acabava el termini per fer-ho sense causar perjuí als secretaris. Com? Però això no es podia fer sense passar per ple? I per què les dos treballadores de protocol, en el mateix cas que els nostres, sí que estaven nomenades? I si tanta pressa hi havia per què no ho van fer la setmana passada? En fi, preguntes sense resoldre, preguntes que ningú no em respon quan la legislatura acaba de començar. Només em queda creuar els dits perquè els pròxims quatre anys no siguen així, perquè pel contrari haurem d’estar previnguts per a moltes sorpreses com aquesta.

Però no acabe ací, no. El BLOC està completament d’acord amb què es retallen despeses; són temps de crisi i ho hem d’assumir i acatar. Però aquesta setmana entre les nombroses sorpreses que ens han preparat també han hagut de camuflar un alliberat més entre els seus regidors, precisament aquell qui més parla d’austeritat i pla de retallades en els pròxims anys. Encara estic esperant jo que em diguen on està el pla d’estalvi que tant han anunciat, perquè jo de moment no veig que les arques de l’ajuntament vagen a veure’s incrementades amb aquestes retallades que han fet, casualment, només en els grups de l’oposició. Algú s’ha plantejat una baixada de sou? 

El que més greu em sap de tot açò no és que jo em senta enganyat per la manera amb què ha començat a prendre decisions l’equip de govern, el més greu de tot és que és la ciutadania de Dénia la que es veurà afectada per aquesta política enganyosa i demagògica que han emprat els polítics en el govern. Senyors i senyores de l’equip de govern, tinguen en compte que no ens agraden gens les sorpreses.

Prioritats electorals i banys de realitat

Del títol d’aquest article es desprén a primera vista que parlaré de dos coses totalment contraposades però que a la vegada van totalment lligades. Poc més d’un mes després de la campanya i de les eleccions podem començar a valorar quines són les prioritats que llavors consideràvem (els polítics) prioritàries per a la nostra ciutat i quina és la realitat que ens afecta i que, malauradament, dista molt d’aquelles promeses.

Potser és prompte per començar atacant el nou equip de govern acabat de nomenar, però és que aquest article, més que una crítica, pretén ser una reflexió personal en veu alta. Tots els polítics sabíem que enguany era molt difícil fer promeses electorals en campanya que inclogueren grans projectes. Tot i això, quasi tots els partits ho van fer, sobretot hi ha una promesa que seguirem de molt a prop, que és la de pagar els proveïdors que esperen el que és seu.

Les nostres prioritats electorals es basaven en la realitat que vivim i per tant, no ens hem de pegar cap bany de realitat post-electoral. El BLOC sap ja que la realitat és molt dura i és moment de centrar-nos únicament en allò que és més important per als nostres ciutadans, com ara la sanitat o l’educació. Per això, no cal fer grans inversions en projectes innecessaris, sinó centrar-nos en allò que ja tenim, que és prioritat per a una societat de benestar i que necessita d’una millora. Fer front a la realitat, per tant, no és sinònim de pegar-se un bany de realitat, com el que s’haurà de pegar un dia o altre l’equip de govern. Fer front a la realitat és aprofitar-se’n dels esdeveniments per traure’n profit, i per això, ara més que mai és quan els nostres governants s’han d’acostar al nou Conseller d’Educació i d’Ocupació per fer-li veure que la seua comarca està necessitada d’infraestructures educatives públiques decents i que a la nostra ciutat hi ha vora 5.000 persones en situació de desocupació.

Fa unes setmanes, després de la voràgine electoral, l’alcaldessa va rebre l’ex conseller d’Infraestructures que venia a presentar l’autobús llançadora que enllaçaria amb l’AVE Madrid-València i que uniria Dénia amb la capital de l’Estat Espanyol en poc més de tres hores. Compte, que això és perillós! Per a mi, això és un exemple més de les prioritats electorals de què parlava. Ara és quan haurien de fer front a la realitat i deixar de mirar-se el melic. Per una banda, haurien de mirar quin és l’estat de les comunicacions a Dénia; de què ens serveix aquest autobús, que funciona de moment amb caràcter experimental, si després no tenim un tren que ens connecte amb València o Alacant amb un temps raonable? I una altra advertència, senyors i senyores del govern de Dénia, tinguen en compte que fa uns mesos a Gandia anunciaven a tota veu que tindrien tres Alaris directes al dia que unirien la capital de la Safor amb Madrid durant tot l’estiu i aquesta mateixa setmana hem sabut que RENFE té programats només nou trajectes d’aquest tren per a tot l’estiu. Atenció, cavallers, que el cop de realitat potser encara més gran del que ens pensem.

I tot açò a què ve? Doncs perquè cal fer les coses bé, cal començar la casa des dels fonaments i no des de la teulada. Cal que estudiem bé quines són les prioritats d’una societat com la nostra i després ja vorem què passa. Deixem-nos estar d’AVE, de Nau i de prioritats que demostren ser només promeses electorals i fem front a la realitat d’una manera raonable, sense que siga aquesta mateixa la realitat la que se’ns vinga damunt el dia menys pensat.

Pedra, paper i tisores

De menut, amb els meus germans, m’hi jugava les decisions importants (els cromos, el seient amb finestra del cotxe o les llepolies dels diumenges) a pedra, paper i tisores. De més gran, he entés que aquest joc té poc de fonament i que l’atzar té massa a dir. Les decisions importants d’infantesa van esdevindre prompte decisions importants a seques i llavors aquests tres elements van deixar de tindre valor a la meua vida.

Malauradament, aquest joc ha tornat a tindre un paper clau en la nostra societat, si més no, a m’hi m’ho sembla. Per una banda, l’atzar s’ha convertit en estratègia i alguns polítics l’han feta servir com a via d’accés per tal d’aconseguir els seus interessos.

I per l’altra banda, estan els elements. Primer, la PEDRA. Durant un temps, aquest material, millor dit, la rajola, ha estat la base de la nostra economia. Com que aquesta filosofia de vida ha fet fallida, tal i com preveien els experts, prompte hem passat als PAPERS signats amb promeses de grans edificis i grans esdeveniments, això sí, les promeses d’austeritat i participació s’han quedat en unes quantes TISORADES però no en allò superflu i innecessari sinó que s’ha retallat en allò que considerem bàsic, indispensable i urgent per a qualsevol societat de benestar: l’educació i la sanitat.

Em costa creure com no som més els que veiem la situació real. No cal anar molt lluny ni en el temps ni en l’espai, per a comprovar aquesta realitat. Aquesta mateixa setmana el nou equip de govern, format per CU i PP s’ha presentat amb un nou projecte basat en la participació, l’estalvi i l’austeritat. Què faig? Me’ls crec de primeres o m’ho jugue a pedra, paper i tisores? Perquè la veritat és que no ho entenc massa, no entenc com estan dient-nos això i venent-nos la moto, quan no han sigut capaços encara de traure endavant el pressupost de l’actual exercici, una assignatura pendent en el començament de la legislatura, quan el 2010 va acabar amb un dèficit milionari i quan entre el seu programa electoral està construir un edifici descomunal (de gran i de car) que albergarà el teatre la Nau. No em crec les seues paraules, ho sent.

Sobre la Nau ja he parlat altres vegades i sempre sense arribar a entendre la necessitat d’un projecte de magnitud semblant. Però, quan parlen de participació ciutadana i d’escoltar els ciutadans, segur que escolten a tots? o també s’hi juguen al nostres joc favorit a qui escolten i a qui no. Perquè si és així sembla que no els ha tocat ara als milers de persones que des del passat 15 de maig han ocupat les places de les ciutats, també aquí a Dénia, demanant una renovació política, una democràcia real i uns polítics sincers i no corruptes. No se n’adonen que tenen una generació sencera que està convocada a l’atur i que damunt, aquesta és la generació més ben preparada que tenim.

Alguna cosa falla, sense dubte, així que, per favor, senyora Kringe, senyors regidors del PP i de CU, no s’hi juguen a PEDRA, PAPER I TISORES el futur de la nostra societat. Escolten els ciutadans (a TOTS), siguen fidels a les seues promeses de participació, estalvi i austeritat, gestionen bé els recursos municipals, que són de tots, i sobretot, no retallen en aquelles coses que no es poden retallar. La pedra, el paper i les tisores han quedat molt arrere ja.

De negocis polítics (i personals)

Durant tota la setmana, la ràdio m’ha despertat cada dia amb notícies relacionades amb pactes de govern ací i allà. Em dóna la sensació que açò no s’acaba mai. Fa ja dos setmanes que es van celebrar els comicis i, tot i conéixer els resultats, la traca final no l’hem soltada encara. És normal, són dies de negociacions, pactes i demés. Este dissabte, finalment, constituirem govern, obrirem carpetes noves i començarem a treballar de nou. 

Per a mi ha sigut una setmana estranya. Acaba una legislatura a la que vaig arribar a última hora i en comença una de nova i a més, aquesta setmana m’ha tocat rebre crítiques per totes bandes, però bé, aquells que em coneixen ja saben que no tinc costum de parlar sense haver escoltat o pensat abans. 

Quina ocurrència! (dirà més d’un) els caps de dos partits han parlat, discutit i debatut sobre l’actualitat política local, i a més han arribat a alguna conclusió comuna!  Imagine que encara hi ha més d’un que continua amb la mateixa cara que se’ls degué quedar als neandertals quan van descobrir el foc.

Doncs sí, la veritat és que pense que el partit més votat hauria de dialogar amb tots aquells que han obtingut representació a l’Ajuntament. Crec que el pacte al que han arribat PP i CU ha sigut precipitat i que respon en part a interessos personals que poc tenen a veure amb els de la nostra ciutat. I si he volgut opinar això i, a més a més, enviar un comunicat, no és perquè jo vullga formar part d’eixe pacte, o ser un dels afortunats a qui els ha tocat a la tómbola una regidoria, tot el contrari. Si ho he dit és perquè pense que no s’han fet les coses com cal i que, algú ho havia de dir.

Perquè aquesta setmana no m’he xafat la llengua i he tingut la brillant idea de criticar l’actitud del PSOE!!! ((què has fet, Satanàs???)) Ha sigut com si de cop i volta, el menut David anara a enfrontar-se al gegant Goliat. Si, sí, no ho exagere. 

Però si he parlat és perquè realment estic decebut. Ja ho vaig dir més d’una vegada durant la campanya, m’agradaria que el resultat electoral a Dénia donara pas a un govern de progrés, un govern que siga exemple de gestió econòmica, auster, constructiu i dialogant, i no puc entendre com un partit que té 8 regidors no ha intentat encapçalar un projecte d’aquest talant, un projecte que jo hauria recolzat sense dubtar.

El BLOC només té un regidor a l’Ajuntament de Dénia, però no descansarà i continuarà treballant sempre en aquesta línia, nosaltres no tenim intenció de quedar-nos a l’espera, posar-nos còmodes i gaudir d’una sessió contínua de Titanic o El Coloso en Llamas.

Sabem que els propers quatre anys seran complicats, el BLOC serà una veu crítica, però sempre amb esperit constructiu i demostrarem que des de l’oposició també es pot fer feina. Nosaltres no volem ser part del problema, volem ser part de la solució i aquesta passa per estar oberts al diàleg, al consens, passa per fer propostes, aportar idees i il·lusió.  

 No crec que siga massa jove, ni que em falte experiència, ni que parle d’utopies. Forme part d’un projecte seriós, respectuós i honest, forme part d’un BLOC i d’un COMPROMÍS, el compromís de treballar per Dénia.

Amb la llengua fora

Més enllà de pactes, negociacions, dimissions i altres afers que omplin les pàgines de diari, les converses de cafè o les tertúlies radiofòniques, a mi aquesta setmana el que em preocupa és que es burlen de mi. Així és, realment crec que el PP es burla de mi i de tots els valencians que parlem, pensem, escrivim i vivim en valencià. Una vegada més, el senyor Camps i la seua colla ens han tret la llengua i convençut estic que aquesta vegada ho han fet per burlar-se (i no com en aquella campanya de “Trau la llengua”), després de veure’s reforçats pels resultats electorals autonòmics.

Per als que us ve de nou aquesta nova us diré que el Conseller Alejandro Font de Mora n’ha tornat a fer una de les seues (recordem que ja va intentar allò de la Ciutadania en anglès o la incorporació del xinés). Doncs aquesta setmana ha anunciat la supressió de la línia de valencià de l'ensenyament invocant el model plurilingüe d'una sola línia imposat pel PP a Galícia. La comunitat educativa gallega s'hi va oposar amb força, però el decret s'ha acabat aplicant. Ací, Escola Valenciana i altres entitats educatives, socials i culturals ja comencen a preparar mobilitzacions. Em sembla molt bé i el BLOC estarà amb tots ells per fer pressió però dubte molt que canvien les seues decisions, si ho han fet a Galícia i ho intenten fer al País Valencià és perquè és una estratègia del PP de Madrid (i no perquè dubte de les meravelloses idees dels populars valencians) per liquidar les llengües minoritzades.

Vull mostrar el meu malestar per aquesta mesura, però sobretot vull mostrar la meua tristesa pel futur que ens espera i convidar-vos a la reflexió. És trist que el PP -de Dénia, de València o de Madrid-, considere que la nostra llengua, la que parlaven els nostres avis i la que parlen els nostres fills, és un defecte o un problema i no siga capaç de veure que es tracta d’una riquesa, d’un dels nostres tresors i que hauria d’estar guardat a pany i clau.

No sóc jo qui ho afirma només, són els experts els qui diuen que un xiquet que domina el valencià és més fàcil que hi incorpore una tercera llengua. I dic jo, si això ho sé jo, com és que a ells no els ha arribat aquesta informació? O és que no volen que els seus fills tinguen un ensenyament de qualitat? Amb aquesta decisió de partir en tres parts iguals les assignatures en anglès, valencià i castellà no ens fan cap favor ni als que parlem en valencià ni als xiquets als quals pretenen implantar aquest model. Senyors del Partit Popular, tingueu clar que aquest model és un atac al plurilingüisme i a la societat civilitzada. Està demostrat amb estudis que l’únic sistema que funciona pel que fa als resultats acadèmics és el de la immersió lingüística i hem de tindre clar que ni amb aquest nou model trilingüe ni augmentant la ratio d’alumnes a 35 per aula de secundària (com han fet ja) no aconseguirem tindre l’educació de qualitat que és necessària per a què tota societat evolucione, això ho hem de tindre clar.

Llegint el Decret que el senyor Font de Mora ha plantejat i passant al terreny més anecdotari jo em pregunte: si els alumnes han d’estudiar l’assignatura de música en anglès, canviaran la nomenclatura de les notes DO, RE, MI... per A, B, C, com fan els anglosaxons? I com s’ho faran els professors per impartir en la llengua de Shakespeare les assignatures de llatí i religió? En fi, que Déu ens pille confessats, o hauria de dir God saves the Queen??

L’hora de la veritat

Per a molts, el dia i el moment decisiu van ser el passat 22 de maig, quan milers de ciutadans dipositaven la seua papereta al sobre i posteriorment, a l’urna. Per a nosaltres, per al BLOC, l’hora de la veritat és ara, però no serà una hora de seixanta minuts sinó de quatre anys. És l’hora de posar-se en acció i de no parar en quatre anys. És hora de reflexionar, però també d’analitzar, de valorar, de criticar, de parlar, però sobretot és l’hora d’actuar. No direm que és també l’hora de treballar perquè això no ho hem parat de fer durant tot aquest temps i la paraula treball per a nosaltres, per al BLOC,  és sinònim d’austeritat, de consens i d’escoltar. Aquestes tres coses les hem fetes durant tota la campanya i les continuarem fent.

Ha estat una campanya difícil, han sigut molts partits els que hem competit per ser la veu que representa els deniers i les denieres. I si els ciutadans ho han tingut difícil per triar, els polítics tampoc hem tingut fàcil per fer una campanya fent front a la crisi i volent formar part d’una democràcia, que com la gent que es manifesta a la Glorieta, sabem bé que dista molt de ser real. Però això serà una de les coses, que des de dins podrem anar canviant, encara que siga molt a poc a poc.

Al BLOC, evidentment, no estem de festa. Els resultats no ens conviden a celebrar massa coses, però tampoc han de ser motiu de tristesa. Hem d’estar molt agraïts a les 952 persones que han confiat en nosaltres, elles seran el motor que ens mourà quatre anys més a continuar treballant en la mateixa línea i estem convençuts que aquesta maquinària no s’aturarà mai. Mirem el costat positiu, passe el que passe, el BLOC té representació a l’Ajuntament i jo personalment, he d’agrair que se’m done aquesta oportunitat, perquè fa set mesos vaig poder ocupar el meu seient de regidor i acoblar-me a un projecte que m’era estrany. Ara vaig de cara, enfronte una legislatura amb moltes ganes i sobretot, encete un projecte que és meu i de la meua gent.

Ara, com deia, és l’hora de la veritat, és l’hora de posar en pràctica el meu projecte, el projecte del BLOC a Dénia i de Compromís al País Valencià. Els sis diputats que hem obtingut a les Corts, ens ajudaran sense dubte a portar endavant aquesta croada. Continuarem escoltant la veu dels ciutadans, ho farem des de l’austeritat i en la mesura que siga possible, buscarem el consens per fer de Dénia una ciutat millor per a viure.

Agustín Moreno, un predilecte de Dénia

Hi ha persones que són patrimoni d’un poble, independentment de les posicions polítiques i ideològiques que puguen tenir, i si a més, s’identifiquen amb elles i les manifesten públicament, això els honra. Una d’aquestes persones és Agustín Moreno.

No he tingut el plaer de conéixer Agustín Moreno, com tampoc vaig conéixer al meu avi Valeriano Crespo. No obstant això he sentit parlar molt d’ells a ma casa i en la meua família i sempre amb respecte i estima.

Aquests dos homes van compartir una gran amistat, forjada en la difícil època de la postguerra, van compartir vivències, aficions i amistats.

Des de ben jove, Agustín Moreno va tindre ben clar que volia ser sastre, com son pare. Va aprendre l’ofici poc a poc al taller que la família tenia al carrer Magallanes on també treballava i cosia la meua àvia Pepica Femenia, qui em conta que era un home amb les idees ben clares, honrat i faener.

El meu avi Valeriano havia aprés amb molt d’esforç i sacrifici a tocar el violí i altres instruments i prompte es convertí en mestre de molts altres joves de Dénia interessats en la música. El propi Agustín li deixava un local propietat de la família per fer les classes.

Agustín es va convertir en un bon violinista, col·laborava amb l’ermita de Sant Joan i tocava en l’orquestra simfònica de Dénia. Per aquella època va començar a fer les gestions per a que Dénia tinguera un conservatori de música, més tard ho aconseguiria i per això, els deniers li estem molt agraïts. Però si això va ser una de les fites que va aconseguir, no és menyss important la tasca que va fer per aconseguir que l’Ajuntament adquirira els edificis del Museu Etnològic i la Casa de la Marquesa Valero de Palma a molt bon preu.

Una tasca així no potser menyspreada, al contrari, li hem de reconéixer la tasca realizada, la d’un home com Agustín que ha servit de molt a una ciutat com Dénia. Tenim un conservatori per als nostres músics, i el que és més important, tenim bons músics que han estudiat allí.

Si hi hagueren més homes com Agustín Moreno a Dénia potser les coses serien diferents en molts aspectes. És per això que cal seguir el seu exemple i lluitar pel que volem, lluitar per què Dénia siga un poc millor, si cal, però sobretot, el que cal fer, de moment, és donar-li el títol de Fill Predilecte de la ciutat.

Presentació de la meua candidatura

Demà divendres, a les 19 hores, al saló d'actes de la Confraria de Mariners, al carrer Pintor Llorens, 12.

 

            Intervindran:

• Dimas Montiel, número 2 a les Corts per Alacant
• Enric Morera, Secretari General del Bloc
• Josep Crespo, candidat del Bloc a l’alcaldia de Dénia.

                     Esteu tots convidats! 

 

Cofrents no està tan lluny

La delicada situació que es viu actualment al Japó deuria ser motiu més que suficient per desestimar l’energia nuclear com a alternativa als combustibles fòssils. Les possibilitats de que es repetisquen ací les circumstàncies que allí han patit són molt menors, però ens val la pena córrer el risc? 

La nostra dependència energètica és un dels majors problemes que patim actualment. En una situació tan greu, amb un atur tan elevat i tantes persones sense mitjans econòmics, l’actual pujada de preus no fa més que endarrerir i frenar el nostre creixement i recuperació econòmica. 

Fa dècades que sentim parlar de la fusió freda, hui per hui inviable, i el desenvolupament de les energies alternatives, eòlica, solar, geotèrmica, mareomotriu no fa més que retardar-se. En la passada dècada la potència solar fotovoltaica instal·lada va créixer espectacularment, arribant a ser capdavanters mundialment. Aquest creixement, però, no va ser fruit d’un gran sentiment filantròpic, més bé d’unes bones primes que el convertien en un bon negoci i al que anaven a parar una bona part dels beneficis que s’obtenien en el mercat immobiliari. 

Hui aquest negoci està acabat, la inversió en el sector ha desaparegut ja que les primes s’han reduït, les dificultats per a la instal·lació han augmentat, els bancs no deixen diners i el mercat immobiliari no és el que era. 

Estem perdent l’oportunitat de liderar el canvi a un nou món i corrent el risc de quedar endarrerits o pitjor encara, de continuar en el vell món. És moment de canvi, d’adaptació a les noves circumstàncies i d’evolució, el futur és el mediambient, la tecnologia i els serveis de qualitat i cap ací hem d’anar. 

Crear la base per a tornar a generar ocupació ha de ser la nostra major preocupació. Tots hem de posar de la nostra part des dels ciutadans, a l’estat, passant pels ajuntaments, i com no, els polítics. 

No és moment de idees màgiques o de grans projectes utòpics, toca ser realista, baixar al carrer, escoltar i treballar per als nostres ciutadans. L’Ajuntament ha d’ajudar a totes les empreses locals, no sols a les del sector turístic. No pot competir amb elles reduint el seu mercat i obligant-les a tancar o a fer fora treballadors,cosa que està succeint actualment, no pot estar d’esquenes oblidant-se de les persones.

 Venen eleccions sí, com cada quatre anys vindran promeses i més promeses, però al final el fum no és més que això, fum. Jo vull convertir aquest fum en flama i que la lluita siga palpable. Vull un futur millor i no vull viure amb la por al cosa, perquè si ho pensem bé, Cofrents no està tan lluny.

Un dia qualsevol

És dimecres i, com cada dia abans d’anar-me’n a dormir, faig una repassadeta a tot allò que m’ha passat durant el dia. Hui he tingut un munt de reunions, de treball i de plaer; he parlat amb molta gent, per treball i per plaer i he llegit la premsa, per treball i per plaer. Em costa molt separar què és allò que faig per gust d’allò que faig de manera obligada, discernir entre allò que faig voluntàriament d’allò que faig barata un jornal. I tot això em porta a reflexionar sobre els meus gustos i obligacions i em veig obligat a concloure que potser en el meu cas no hi ha tanta diferència entre el deure i el lleure i això, al meu parer, és tindre molta sort i és per això que em sent molt afortunat.

L’explicació a la meua fortuna no l’he trobada encara, tot i que, hui dimecres a la nit, m’ha pegat per reflexionar-hi. Com sempre que arriba la nit, un gran desplegament de pensaments i idees es barregen en el meu cap i es mouen en tots els sentits sense trobar el camí de la clarividència. Però hui és diferent. Sembla que he tret una cosa en clar: per treballar en la política realment t’ha d’agradar el que fas. Potser penseu que açò ocorre en tots els menesters però jo crec que no. La política envaeix cada minut del teu dia a dia. La política se’n ve amb mi quan vaig al futbol, quan toque el saxo, quan me’n vaig a treballar al despatx, quan estic al bar fent una cervesa amb els col·legues i està amb mi quan m’assec a dinar amb la meua família.

Alguns podeu pensar que això és negatiu i que mai no arribes a desconnectar, però jo no ho crec. Potser podeu pensar que això em passa perquè fa només uns mesos que m’hi dedique de ple a la política, però això tampoc és veritat. Si que és veritat que fa només uns mesos que vaig jurar el meu càrrec de regidor i que fa només unes setmanes que exercisc com a candidat a l’alcaldia de Dénia, però realment fa anys que m’estic preparant per totes aquestes responsabilitats. És més, jo diria que porte tota la vida formant-me per ser polític. Això, no obstant, no vol dir que ja hi siga un bon polític; em queda molt per aprendre i és per això que estic content. M’agrada saber que cada dia aprenc una cosa nova i que al final d’aquest viatge segurament aconseguiré tot allò que m’han ensenyat a buscar des de menut.

Ja ho deia un conegut cantautor a qui admire: “cal aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà”. Tota la raó. A casa sempre m’han ensenyat que cal lluitar cada dia pel que els vol aconseguir, no hi val només confiar en què ja arribarà. I per què venia a dir tot açò? Doncs perquè entre el maremàgnum de pensaments que m’han vingut al cap aquesta nit, una llumeneta se m’ha encés per dir-me que potser vaig pel camí correcte, que el meu esforç tindrà recompensa, que xafant el carrer, escoltant els problemes dels qui en tenen i denunciant allò que em sembla que és injust potser trobe allò que vull: una Dénia de tots i de totes, per a tots i per a totes; una Dénia respectuosa amb el medi ambient, una Dénia orgullosa dels seus trets d’identitat, una Dénia transparent, una Dénia oberta al món i una Dénia que mira endavant.

Potser tot açò sembla utòpic però entre els pensaments difosos que m’arriben en una nit qualsevol d’un dia qualsevol hi trobe resposta. Sóc afortunat perquè m’agrada el que faig i sóc venturós perquè sé que vaig pel camí correcte.

Desiguals per defecte

S’acosta el 8 de març i sembla que és l’hora de parlar d’igualtat, igual que pel Nadal és moment de comprar regals. Tot i que no sóc home de costums, i no m’agrada celebrar res només perquè estiga al calendari, aquesta diada, la de la dona, és diferent per a mi.

Crec que no és només feina de les dones pronunciar-se, eixir al carrer i manifestar-se per reclamar la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per qüestions de gènere. Com a persona individual em veig obligat a lluitar per aquesta situació cada dia i és per això que no m’agraden les dates assenyalades i les costums que marca el calendari.

Però, com deia, aquesta és diferent. Estem ja al 2011 i ja és hora de què les desigualtats de gènere desapareguen. No és qüestió d’escriure un article d’opinió, de presentar llistes paritàries a les eleccions o de vestir de morat una vegada a l’any. La clau està en posar un granet d’arena cada dia i no deixar mai de lluitar.

Sembla que a hores d’ara ja està tot fet però no ens hem de deixar enganyar per les aparences. Sembla que el paper de la dona ja no està tan estigmatitzat i que els comportaments masclistes (i no parle només de violència de gènere) formen part de dècades passades, però no és així.

Aquesta setmana passada un parell de notícies d’actualitat feien saltar les alarmes. Diuen que les assegurances de cotxe per fi igualaran els preus entre homes i dones, però no ens enganyem, és una mesura que només beneficiarà les empreses asseguradores perquè el que faran serà pujar l’assegurança a les dones. L’altre titular que deia una empresa es veia obligada a readmetre una dona embarassada que va acomiadar de manera injusta, tot i que esperançador, encara entreveu que no tothom té clars quins són els drets de les persones.

I si en moltes altres coses hem avançat, encara tenim assignatures pendents que cal superar quan abans millor, com ara les diferències salarials entre homes i dones per fer el mateix treball, que encara continuen sent de jutjat de guàrdia.

Així que, deixem-nos de reivindicacions, homenatges i articles d’opinió; és hora de normalitzar el que alguns creuen que és desigual per defecte.

Pàgines de la història

Aquesta setmana, mentre alguns assistien a les commemoracions i homenatges d’un dia històric com fou aquell 23 de febrer d’ara fa trenta anys (quan jo encara no havia complit els tres anys, per cert), a Dénia assistim també a uns fets històrics. De què parle? Evidentment no estic referint-me a què declaren les Falles de Dénia Festes d’Interés Turístic Nacional o a què el plenari d’aquest mes de febrer no s’haja convertit un camp de batalla (metafòricament parlant, evidentment) entre PP i PSOE. 

Si vinc a parlar d’història és perquè pense que el que està passant amb els pressupostos municipals de 2011 o bé no té nom o bé ho avoquem directament a les pàgines dels llibres d’història. 

Aquest fulletó el portem arrossegant des del plenari del passat 22 de desembre i ara, quan ja han passat dos mesos, la troca s’ha anat embolicant i encara no tenim aprovats els comptes per al present exercici.

La presentació de les previsions econòmiques de 2011 ja va començar amb mal peu, quan el regidor d’Hisenda els va mostrar a la resta de grups polítics amb tan poc de temps que ni tan sols vam tenir temps a fullejar-los abans que passaren per plenari. Tanta pressa que mostraren llavors i mira ara. Nosaltres, el BLOC, des de la nostra curta experiència en sessions plenàries, li vam donar l’oportunitat al senyor Chelet de defensar el seu “gran” treball, però el tir li va eixir per la culata (i a nosaltres també), quan el seu benvolgut pentapartit començava a fer aigües. 

Massa oportunitats li vam donar a l’edil del departament econòmic, sobretot si tenim en compte el que ha demostrat després. Perquè la cosa no acaba ací, no. Ara resulta que, desbocat per les circumstàncies, l’esmicolat equip de govern busca a la desesperada com eixir-se’n d’aquesta situació. Primer diu que encarrega als tècnics municipals un estudi per tal de poder aprovar els pressupostos, un encàrrec del que ningú té constància. Potser és que no existeix. De fet, ells mateixos han confirmat que l’han encarregat a una empresa externa? I això per què? Que no hi ha funcionaris capacitats? No ho sabem. De fet, ningú ho sap. El cas és que algú haurà de pagar totes aquestes despeses, que al meu parer són innecessàries.

I tot això, per què? Sens dubte per una mala gestió. Han demostrat fer les coses malament, però realment han demostrat que uns pressupostos d’aquest calibre mai aniran enlloc. Almenys si estan fets d’aquella manera. El BLOC ha insistit en les últimes setmanes en la importància de fer uns pressupostos participatius, perquè el ciutadà ha de poder decidir en què es gasten els seus diners. 

Però al que anàvem, tenim un panorama que fa història: pressupostos sense aprovar, equip de govern fet miquetes, regidors que gasten més del que tenen i al·legacions sense resposta. I enmig d’aquest panorama trobem una alcaldessa atònita que no sap què respondre davant les malifetes dels seus companys. 

Digueu-me si aquests embolics poden o no poden ser dignes d’esment en les pàgines dels llibres d’història.

Flaires de futur

Tot i que fa més d’un mes que l’any 2011 ha començat, aquest dilluns, 7 de febrer, hem encetat una nova era al Bloc de Dénia. Les primeres eleccions primàries en la història del col·lectiu van ser l’excusa perfecta per reunir vora cent persones a la nostra seu. Aquest poder de convocatòria em va sorprendre al mateix temps que em va alegrar, i molt. Encara no havíem començat amb el procés de votació del candidat i jo ja estava ben pagat i ben agraït, perquè aquesta presència massiva de militants entreveia il·lusió, força i ganes de treballar.

Si ja em sentia així abans que els militants dipositàrem el nostre vot, ja us podeu imaginar com em vaig sentir després. Satisfacció, il·lusió i neguit es trobaven en el “top ten” dels meus sentiments però no només pel resultat sinó per comprovar que en l’ambient es respirava optimisme. Un ambient que em va fer viatjar als meus primers records polítics i nacionalistes de quan, de la mà de mon pare i sense alçar més d’un metre de terra, acudia als actes dels militants de la UPV.

Només per aquesta flaire de records sé que val la pena continuar endavant i per això vull, amb aquestes paraules, agrair el suport de tots aquells que dipositant el seu vot a la urna han demostrat que confien en mi per a dur el seu projecte endavant. Sense tota aquesta gent jo no tindria les ganes que tinc ara de mirar avant i lluitar per què tots aquestes olors a il·lusió, optimisme i ganes de treballar no es queden només en això, en un aliment dels nostres sentits.

Com deia, aquesta setmana ha començat una nova era per al Bloc, agafem un tren que, tot i que té una parada immediata, obligatòria i decisiva el 22 de maig, no s’aturarà fins que portem a terme el nostre projecte de fer la Dénia que volem. I això serà possible si continuem amb les ganes, la il·lusió i l’optimisme que el passat dilluns es respirava a la seu del Bloc, una olor que, tot i que potser recordava al passat, esdevindrà en breu una flaire de futur.

Fantasies ferroviàries cada quatre anys

 

Somnis, il·lusions, quimeres, fantasies. Aquests són alguns dels sentiments que experimentem cada quatre anys els ciutadans de Dénia i de tota la Marina Alta quan algun polític promet (enganya) que per fi acabarà l’aïllament de la nostra comarca i que finalment arribarà el tren a Dénia.

 Si tots i totes tenim clar que volem el tren, que és necessari, que vivim d’esquenes a la Safor i a València, que dinamitzaria l’economia dels nostres pobles, que afavoriria el turisme, etc. per què no està el tren ja ací? Què passa? Per què ens enganyen? Però la pregunta adient seria, per què ara? per què quan només queden uns mesos per a les eleccions, ens fan somniar que açò serà possible?  i d’ací a quatre anys, quan seguim igual, ens tornaran a fer somniar, a imaginar i a il·lusionar-nos per mitjà d’acords, anuncis, signatures, en què finalment podrem agafar el tren a Dénia i no baixar fins a l’estació del Nord de València?

Els dos partits grans, els quals no cal anomenar, ja han començat a omplir-se la boca de promeses i discursos buits de contingut i això que encara no hem començat la campanya. Posen en la seua boca de la manera més demagògica que saben les vertaderes necessitats del poble. Pensen que així podran, de nou, tornar a enganyar l’electorat oferint-los el que saben segur que no els podran donar. Cadascú a la seua manera, tirant-se les culpes els uns als altres: que si ara és l’administració estatal, que si ara li tire la culpa al govern autonòmic, que si signem un conveni amb la Conselleria, que si arrosseguem a les associacions a signar pel tren... i no acabaríem mai.

N’hi ha qui del tren n’ha tret un bon pessic, no de diners, però sí de demagògia. Però realment a algú li interessa on es signarà el conveni? Què més dóna...

El que sí que té clar el ciutadà és que s’acosten eleccions i de nou els seus pensaments s’omplin de somnis, il·lusions quimeres i  fantasies. Sentiments que es quedaran només en això quan passe el 22 de maig i comprove que haurà de fer les mil meravelles (cotxe, bus, autoestop o taxi) per anar fins a Gandia i poder pujar a un tren.

Nova ventada democràtica

El pròxim dilluns el Bloc de Dénia enceta una nova etapa. Mitjançant un procés de primàries la militància podrà triar per primera vegada al seu candidat per a les properes eleccions locals.

Aquest procés evidencia la filosofia del BLOC, un partit obert,democràtic i assembleari, un partit que es fonamenta en les persones que el formen, que és fort i que està viu gràcies a aquestes persones.

Qualsevol dels dos candidats que isca elegit dilluns tindrà molta feina per davant. No serà gens fàcil assolir la capacitat de feina ni el lideratge de Sebastià Garcia i Pau Reig, però a poc a poc i amb l’ajut de totes les persones que ens estimem el BLOC ho podrem aconseguir.

El BLOC és imprescindible per a Dénia. Representa la defensa i l’exemple d’uns valors en desús, com ara l’honradesa, la responsabilitat i el coneixement, adjectius ben preats per tots i necessaris per al bon govern de la nostra ciutat i de les persones que en ella  hi conviuen.

Així, el BLOC sent, viu i treballa per la nostra terra i els seus ciutadans, no depèn de càlculs ni de interessos electorals d’altres, no és subaltern de ningú i per això no té les mans lligades i té la capacitat de centrar-se en el que realment importa, el benestar de la nostra gent.

Com deia, dilluns encetem una nova etapa però continuarem per no canviar, per ser el que sempre hem sigut i per continuar sent exemple de seriositat, bon fer i font de consens.

No volem prospeccions enlloc, volem energies renovables, volem un futur millor.

Aquesta setmana tenim un capítol més de la guerra PP-PSOE. El PP ens ha passat una moció denunciant que el ministeri done permís a una empresa per a fer prospeccions en les nostres costes i com no, aprofita l'ocassió per demanar el nostre suport.

Des del Grup Municipal del BLOC hem enviat una proposta de rectificació al grup municipal del PP ja que la seua moció ens sembla  prou deficient, i amb una exposició interessadament parcial.

Deixe ací la nota de premsa que hem passat als mitjans per aclarir la nostra opinió al respecte. Òbviment estem en contra de les prospeccions, és moment de mirar al futur, cap a les energies renovables, netes i respectuoses amb el medi.

EL BLOC DE DÉNIA DEMANA AL PP QUE RECTIFIQUE LA MOCIÓ SOBRE LES PROSPECCIONS PETROLÍFERES

Considera que s’haurien de denunciar les pràctiques que es fan a tot arreu i potenciar les energies renovables

Critica que aquesta moció és només una batalla més de la guerra estèril entre PP i PSOE

El Grup Municipal Bloc ha enviat una proposta de rectificació al grup municipal PP en resposta a la moció sobre les prospeccions petrolíferes que des d’alcaldia es va enviar a principis d’aquesta setmana a tots els grups municipals.

Primerament, el Bloc vol aclarir que una prospecció és un procés de recerca i localització del lloc on pot haver-hi petroli o gas i en cas de que fora viable, es podria començar el procés de perforació. Per tant, una prospecció, en principi no suposaria cap efecte negatiu cap a la conservació de les nostres costes, les nostres platges i tampoc no afectaria el turisme de la nostra ciutat. Ara bé, el Bloc està en contra de qualsevol prospecció i a favor de potenciar les energies renovables i no les energies fòssils.

El Bloc ha volgut fer saber al PP que no està del tot d’acord amb el model de moció que es preveu presentar en la pròxima comissió de Medi Ambient i que s’haurà de votar per la Corporació en el proper plenari. En primer lloc, el regidor i portaveu del grup, Josep Crespo considera que, si es tracta de “protegir” les platges, no s’ha de fer només amb les que ens toquen de prop (cosa que no s’està fent actualment), sinó que s’hauria de demanar que aquestes prospeccions es deixaren de fer a qualsevol altre paratge. “Què passa si aquestes pràctiques es fan a les Illes Balears, a Màlaga o a Cantàbria?, com no ens afecta, les deixem fer?, es pregunta Crespo.

El portaveu del Bloc critica, a més a més, errades en el contingut de la moció ja que segons aquesta, l’efecte de les prospeccions seria negatiu per a la reserva marina. “Això és incorrecte perquè si bé la fauna podia quedar afectada, les prospeccions que es fan a més de 100 metres de profunditat en cap cas afectarien la flora, entre altres coses, perquè a eixe nivell no hi ha cap espècie” ,
aclareix Crespo. De fet, el Bloc alerta que el que realment és perjudicial per a la fauna i per a la flora de la reserva marina és la gestió de la Conselleria de Medi Ambient que no destina recursos econòmics per a la posada en valor d’aquest tresor del Mediterrani.

A banda del contingut i de la forma, el Bloc considera que aquesta moció no és més que una eina per a seguir amb la guerra PP-PSOE i critica la desinformació del PP. De fet, Crespo recorda que durant el govern del PP de José Maria Aznar en 2002 es va donar permís per a que es feren prospeccions a les Illes Columbretes, que es tracta d’un dels parcs naturals amb més valor medioambiental del País Valencià. Llavors el govern de la Generalitat, liderat per Eduardo Zaplana no en va fer cap esment. A més a més, el Bloc lamenta la falta de sensibilitat ecològica del PSOE en permetre aquestes prospeccions i per això “no volem contribuir a aquestes guerres estèrils entre PP i PSOE”, assegura Crespo.

Amb tot açò, el Grup Municipal Bloc vol deixar clara la seua postura en contra de les prospeccions i de la seua postura favor de la defensa del nostre territori. El Bloc defensa, per damunt de totes les coses, que es potencien les energies renovables i no les fòssils. “No és moment d’energies fòssils, contaminants i destructores del nostre paisatge i territori. És temps d’energies netes, renovables i respectuoses amb el medi ambient. Hem de triar quin camí volem seguir i el Bloc aposta per un futur més respectuós i sostenible, que assegure als nostres fills un espai digne per a viure”.