Hi ha persones que són patrimoni d’un poble, independentment de les posicions polítiques i ideològiques que puguen tenir, i si a més, s’identifiquen amb elles i les manifesten públicament, això els honra. Una d’aquestes persones és Agustín Moreno.
No he tingut el plaer de conéixer Agustín Moreno, com tampoc vaig conéixer al meu avi Valeriano Crespo. No obstant això he sentit parlar molt d’ells a ma casa i en la meua família i sempre amb respecte i estima.
Aquests dos homes van compartir una gran amistat, forjada en la difícil època de la postguerra, van compartir vivències, aficions i amistats.
Des de ben jove, Agustín Moreno va tindre ben clar que volia ser sastre, com son pare. Va aprendre l’ofici poc a poc al taller que la família tenia al carrer Magallanes on també treballava i cosia la meua àvia Pepica Femenia, qui em conta que era un home amb les idees ben clares, honrat i faener.
El meu avi Valeriano havia aprés amb molt d’esforç i sacrifici a tocar el violí i altres instruments i prompte es convertí en mestre de molts altres joves de Dénia interessats en la música. El propi Agustín li deixava un local propietat de la família per fer les classes.
Agustín es va convertir en un bon violinista, col·laborava amb l’ermita de Sant Joan i tocava en l’orquestra simfònica de Dénia. Per aquella època va començar a fer les gestions per a que Dénia tinguera un conservatori de música, més tard ho aconseguiria i per això, els deniers li estem molt agraïts. Però si això va ser una de les fites que va aconseguir, no és menyss important la tasca que va fer per aconseguir que l’Ajuntament adquirira els edificis del Museu Etnològic i la Casa de la Marquesa Valero de Palma a molt bon preu.
Una tasca així no potser menyspreada, al contrari, li hem de reconéixer la tasca realizada, la d’un home com Agustín que ha servit de molt a una ciutat com Dénia. Tenim un conservatori per als nostres músics, i el que és més important, tenim bons músics que han estudiat allí.
Si hi hagueren més homes com Agustín Moreno a Dénia potser les coses serien diferents en molts aspectes. És per això que cal seguir el seu exemple i lluitar pel que volem, lluitar per què Dénia siga un poc millor, si cal, però sobretot, el que cal fer, de moment, és donar-li el títol de Fill Predilecte de la ciutat.
