dissabte, 12 de novembre del 2011

Exercicis de demagògia constant

Aquesta setmana hem viscut a l’Ajuntament de Dénia nous episodis de menyspreu cap a la ciutadania i demagògia i engany en les paraules de l’equip de govern. Tancàvem la setmana passada amb un plenari ordinari que res feia preveure que minuts després d’acabar, se’n convocaria un altre extraordinari amb punts que ben bé hagueren pogut estar inclosos en l’anterior, o bé en la pròxima sessió. Són les coses que té aquest govern, eixes coses amb què ens sorprenen de tant en tant, i que acaben per no sorprendre ja tant.

Independentment de la forma de fer les coses, un tema que no em canse de criticar, aquesta vegada, m’interessa més el contingut. Des que s’anuncià la comissió informativa urgent i el conseqüent plenari extraordinari, veus de l’equip de govern, sobretot d’una àrea en concret, han anat venent la moto davant els mitjans de comunicació al voltant d’unes mesures que aprovarien el pròxim plenari en forma de moció i que serien la solució a tots els problemes socials que ara mateix pateix Dénia. El que més em sorprén els que diaris i ràdios locals els han seguit la corrent i en cap moment s’han atrevit a alçar la tapadora per saber que hi havia amagat darrere de tot açò. Ells en diuen pujada dels impostos socials però jo en dic bandera electoralista en tota regla.

Està clar que pujar els impostos és una mesura molt poc populista, i que, després de deixar-los congelats durant anys per por a veure’s afectats pels resultats a les urnes, ho fan ara, ens els primers mesos d’una nova legislatura, en la qual el PP té el suport incondicional de CU, i a només dos dies del començament de la campanya electoral per a les Corts Generals. Però el que més clama al cel de tot açò és que pugen els impostos d’amagat: deixen caure aquesta mesura justament després de presentar una moció des d’alcaldia en la qual s’aproven una sèrie de mesures socials “extraordinàries”, diuen ells. Al plenari, s’han defensat dient que més que “oportunista”, aquesta mesura era oportuna, ja que arriba en un moment de greu situació econòmica a l’Ajuntament en la qual s’han d’augmentar els ingressos i que és necessària per a poder seguir tirant del carro.

En canvi, jo pense que és una mesura “covard”, i no em cansaré de dir-ho. Han triat el camí més fàcil per superar aquesta situació, no s’han calfat el cap gens ni miqueta. Ells mateixos ho han dit: “no hi ha ingressos a causa, sobretot, de la fallida en la construcció i l’únic que podem fer és pujar els impostos”. Molt bé, dic jo. Així m’agrada com solucionen els problemes els nostres governants, però que molt bé. En compte de pensar en traure els diners als mateixos ciutadans que, ara per ara, passen per moments molt difícils, per què no intenten esbrinar què és el que ha fallat en el sistema per a que no depenguem exclusivament dels ingressos de la construcció per tirar endavant un poble? O si més no, per què no pensen en estalviar despeses? De tots és ben sabut que aquesta sempre ha sigut una molt bona manera de fer les coses. On està aquell famós pla d’estalvi que es va anunciar fa uns mesos?

Com sempre ens tornen a enganyar, com sempre, no han comptat amb els partits de l’oposició per consultar quina és la millor manera de fer les coses, i com sempre, s’han burlat de la ciutadania, han menyspreat el poble de Dénia, sobretot, fent uns exercicis de demagògia tan grans com han fet durant l’última setmana. Infravaloren els deniers i denieres pensant de bestreta que no se n’adonen de les seues maniobres polítiques que venen ajudes socials allà on en realitat hi ha mentalitat electoralista.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Quasi mig any de "nou govern"

Els termes “quasi” i “nou” que apareixen al titular no indiquen exactament que el text que seguirà a continuació siga una valoració completa dels primers mesos d’una legislatura que va començar el passat 11 de juny amb el ple d’investidura. En primer lloc, dic quasi mig any perquè encara no fa ni sis mesos que va començar la legislatura i normalment els balanços o valoracions es fan en un aniversari més rodó. I pose “nou” entre cometes, perquè evidentment no hi ha cap novetat destacable respecte al govern de la legislatura passada i, evidentment, no estic referint-me al nom dels regidors ni dels partits.

Jo només fa un any que hi estic en aquest ajuntament, el de Dénia, i tot i que vaig arribar ja ben entrada la legislatura, encara em va donar temps per adonar-me’n de com funcionaven les coses amb l’antic equip de govern i continue adonant-me de què les coses continuen fent-se de la mateixa manera amb l’actual “nou” govern.

Si en l’exercici passat jo ja em queixava de la falta d’informació, de la manca de diàleg entre els diferents partits que formem la corporació i de la ignorància total cap a l’oposició, ara, continue queixant-me del mateix, però encara més exagerat, si cap. L’oposició no existeix per a l’equip de govern d’aquest ajuntament, en cap moment es consulta cap de les decisions que pensen prendre i, normalment, ens assabentem de les coses tard i malament. Quan ja no pots fer res, o, com és el meu cas, quan no disposes de temps material per estudiar amb deteniment els informes o els patracols d’informació que et passen a última hora. Perquè si, una cosa ha canviat en aquest “nou govern” és que aquesta ignorància de l’oposició s’ha vist agreujada per les reduccions horàries, i per tant salarials, dels secretaris de grups dels partits minoritaris, per impedir que puguem fer bé la nostra feina en l’oposició, i també han posat límit als sous dels regidors que no estan en el govern. Com deia, res no ha canviat, almenys per a millor.

Evidentment aquest “nou” equip de govern tampoc no ha complert les seues promeses de pagar els proveïdors. Si s’ha fet ha sigut gràcies a les gestions del Ministeri amb la concessió dels préstecs ICO, però aquest “nou” govern tampoc no ha fet res per solucionar aquesta “papereta”.

I com sabem, la situació econòmica de l’Ajuntament és actualment molt complicada. I que nosaltres sabem, encara no han presentat aquell famós pla d’austeritat, ni han reduït càrrecs de confiança. S’atreviran ara a pujar els impostos municipals?

No podria finalitzar aquesta espècie de balanç sense fer menció a la nostra llengua. Potser alguns ens acusen d’estar pensant sempre en el mateix, però si no ho fem nosaltres, qui ho ha de fer? Des de la meua entrada a l’Ajuntament que m’he vingut queixant de l’ús mínim i marginal que se’n fa del valencià en aquesta casa, per no dir ja l’ús que en fan a les seues pàgines web, als cartells turístics o a les seues agències culturals i d’oci. Penseu que algú m’ha fet cas? Doncs no, com deia, de nou no hi ha res en aquest ajuntament, poc ha canviat la cosa.