Pàgines de la història

Aquesta setmana, mentre alguns assistien a les commemoracions i homenatges d’un dia històric com fou aquell 23 de febrer d’ara fa trenta anys (quan jo encara no havia complit els tres anys, per cert), a Dénia assistim també a uns fets històrics. De què parle? Evidentment no estic referint-me a què declaren les Falles de Dénia Festes d’Interés Turístic Nacional o a què el plenari d’aquest mes de febrer no s’haja convertit un camp de batalla (metafòricament parlant, evidentment) entre PP i PSOE. 

Si vinc a parlar d’història és perquè pense que el que està passant amb els pressupostos municipals de 2011 o bé no té nom o bé ho avoquem directament a les pàgines dels llibres d’història. 

Aquest fulletó el portem arrossegant des del plenari del passat 22 de desembre i ara, quan ja han passat dos mesos, la troca s’ha anat embolicant i encara no tenim aprovats els comptes per al present exercici.

La presentació de les previsions econòmiques de 2011 ja va començar amb mal peu, quan el regidor d’Hisenda els va mostrar a la resta de grups polítics amb tan poc de temps que ni tan sols vam tenir temps a fullejar-los abans que passaren per plenari. Tanta pressa que mostraren llavors i mira ara. Nosaltres, el BLOC, des de la nostra curta experiència en sessions plenàries, li vam donar l’oportunitat al senyor Chelet de defensar el seu “gran” treball, però el tir li va eixir per la culata (i a nosaltres també), quan el seu benvolgut pentapartit començava a fer aigües. 

Massa oportunitats li vam donar a l’edil del departament econòmic, sobretot si tenim en compte el que ha demostrat després. Perquè la cosa no acaba ací, no. Ara resulta que, desbocat per les circumstàncies, l’esmicolat equip de govern busca a la desesperada com eixir-se’n d’aquesta situació. Primer diu que encarrega als tècnics municipals un estudi per tal de poder aprovar els pressupostos, un encàrrec del que ningú té constància. Potser és que no existeix. De fet, ells mateixos han confirmat que l’han encarregat a una empresa externa? I això per què? Que no hi ha funcionaris capacitats? No ho sabem. De fet, ningú ho sap. El cas és que algú haurà de pagar totes aquestes despeses, que al meu parer són innecessàries.

I tot això, per què? Sens dubte per una mala gestió. Han demostrat fer les coses malament, però realment han demostrat que uns pressupostos d’aquest calibre mai aniran enlloc. Almenys si estan fets d’aquella manera. El BLOC ha insistit en les últimes setmanes en la importància de fer uns pressupostos participatius, perquè el ciutadà ha de poder decidir en què es gasten els seus diners. 

Però al que anàvem, tenim un panorama que fa història: pressupostos sense aprovar, equip de govern fet miquetes, regidors que gasten més del que tenen i al·legacions sense resposta. I enmig d’aquest panorama trobem una alcaldessa atònita que no sap què respondre davant les malifetes dels seus companys. 

Digueu-me si aquests embolics poden o no poden ser dignes d’esment en les pàgines dels llibres d’història.

Flaires de futur

Tot i que fa més d’un mes que l’any 2011 ha començat, aquest dilluns, 7 de febrer, hem encetat una nova era al Bloc de Dénia. Les primeres eleccions primàries en la història del col·lectiu van ser l’excusa perfecta per reunir vora cent persones a la nostra seu. Aquest poder de convocatòria em va sorprendre al mateix temps que em va alegrar, i molt. Encara no havíem començat amb el procés de votació del candidat i jo ja estava ben pagat i ben agraït, perquè aquesta presència massiva de militants entreveia il·lusió, força i ganes de treballar.

Si ja em sentia així abans que els militants dipositàrem el nostre vot, ja us podeu imaginar com em vaig sentir després. Satisfacció, il·lusió i neguit es trobaven en el “top ten” dels meus sentiments però no només pel resultat sinó per comprovar que en l’ambient es respirava optimisme. Un ambient que em va fer viatjar als meus primers records polítics i nacionalistes de quan, de la mà de mon pare i sense alçar més d’un metre de terra, acudia als actes dels militants de la UPV.

Només per aquesta flaire de records sé que val la pena continuar endavant i per això vull, amb aquestes paraules, agrair el suport de tots aquells que dipositant el seu vot a la urna han demostrat que confien en mi per a dur el seu projecte endavant. Sense tota aquesta gent jo no tindria les ganes que tinc ara de mirar avant i lluitar per què tots aquestes olors a il·lusió, optimisme i ganes de treballar no es queden només en això, en un aliment dels nostres sentits.

Com deia, aquesta setmana ha començat una nova era per al Bloc, agafem un tren que, tot i que té una parada immediata, obligatòria i decisiva el 22 de maig, no s’aturarà fins que portem a terme el nostre projecte de fer la Dénia que volem. I això serà possible si continuem amb les ganes, la il·lusió i l’optimisme que el passat dilluns es respirava a la seu del Bloc, una olor que, tot i que potser recordava al passat, esdevindrà en breu una flaire de futur.

Fantasies ferroviàries cada quatre anys

 

Somnis, il·lusions, quimeres, fantasies. Aquests són alguns dels sentiments que experimentem cada quatre anys els ciutadans de Dénia i de tota la Marina Alta quan algun polític promet (enganya) que per fi acabarà l’aïllament de la nostra comarca i que finalment arribarà el tren a Dénia.

 Si tots i totes tenim clar que volem el tren, que és necessari, que vivim d’esquenes a la Safor i a València, que dinamitzaria l’economia dels nostres pobles, que afavoriria el turisme, etc. per què no està el tren ja ací? Què passa? Per què ens enganyen? Però la pregunta adient seria, per què ara? per què quan només queden uns mesos per a les eleccions, ens fan somniar que açò serà possible?  i d’ací a quatre anys, quan seguim igual, ens tornaran a fer somniar, a imaginar i a il·lusionar-nos per mitjà d’acords, anuncis, signatures, en què finalment podrem agafar el tren a Dénia i no baixar fins a l’estació del Nord de València?

Els dos partits grans, els quals no cal anomenar, ja han començat a omplir-se la boca de promeses i discursos buits de contingut i això que encara no hem començat la campanya. Posen en la seua boca de la manera més demagògica que saben les vertaderes necessitats del poble. Pensen que així podran, de nou, tornar a enganyar l’electorat oferint-los el que saben segur que no els podran donar. Cadascú a la seua manera, tirant-se les culpes els uns als altres: que si ara és l’administració estatal, que si ara li tire la culpa al govern autonòmic, que si signem un conveni amb la Conselleria, que si arrosseguem a les associacions a signar pel tren... i no acabaríem mai.

N’hi ha qui del tren n’ha tret un bon pessic, no de diners, però sí de demagògia. Però realment a algú li interessa on es signarà el conveni? Què més dóna...

El que sí que té clar el ciutadà és que s’acosten eleccions i de nou els seus pensaments s’omplin de somnis, il·lusions quimeres i  fantasies. Sentiments que es quedaran només en això quan passe el 22 de maig i comprove que haurà de fer les mil meravelles (cotxe, bus, autoestop o taxi) per anar fins a Gandia i poder pujar a un tren.

Nova ventada democràtica

El pròxim dilluns el Bloc de Dénia enceta una nova etapa. Mitjançant un procés de primàries la militància podrà triar per primera vegada al seu candidat per a les properes eleccions locals.

Aquest procés evidencia la filosofia del BLOC, un partit obert,democràtic i assembleari, un partit que es fonamenta en les persones que el formen, que és fort i que està viu gràcies a aquestes persones.

Qualsevol dels dos candidats que isca elegit dilluns tindrà molta feina per davant. No serà gens fàcil assolir la capacitat de feina ni el lideratge de Sebastià Garcia i Pau Reig, però a poc a poc i amb l’ajut de totes les persones que ens estimem el BLOC ho podrem aconseguir.

El BLOC és imprescindible per a Dénia. Representa la defensa i l’exemple d’uns valors en desús, com ara l’honradesa, la responsabilitat i el coneixement, adjectius ben preats per tots i necessaris per al bon govern de la nostra ciutat i de les persones que en ella  hi conviuen.

Així, el BLOC sent, viu i treballa per la nostra terra i els seus ciutadans, no depèn de càlculs ni de interessos electorals d’altres, no és subaltern de ningú i per això no té les mans lligades i té la capacitat de centrar-se en el que realment importa, el benestar de la nostra gent.

Com deia, dilluns encetem una nova etapa però continuarem per no canviar, per ser el que sempre hem sigut i per continuar sent exemple de seriositat, bon fer i font de consens.