Prioritats electorals i banys de realitat

Del títol d’aquest article es desprén a primera vista que parlaré de dos coses totalment contraposades però que a la vegada van totalment lligades. Poc més d’un mes després de la campanya i de les eleccions podem començar a valorar quines són les prioritats que llavors consideràvem (els polítics) prioritàries per a la nostra ciutat i quina és la realitat que ens afecta i que, malauradament, dista molt d’aquelles promeses.

Potser és prompte per començar atacant el nou equip de govern acabat de nomenar, però és que aquest article, més que una crítica, pretén ser una reflexió personal en veu alta. Tots els polítics sabíem que enguany era molt difícil fer promeses electorals en campanya que inclogueren grans projectes. Tot i això, quasi tots els partits ho van fer, sobretot hi ha una promesa que seguirem de molt a prop, que és la de pagar els proveïdors que esperen el que és seu.

Les nostres prioritats electorals es basaven en la realitat que vivim i per tant, no ens hem de pegar cap bany de realitat post-electoral. El BLOC sap ja que la realitat és molt dura i és moment de centrar-nos únicament en allò que és més important per als nostres ciutadans, com ara la sanitat o l’educació. Per això, no cal fer grans inversions en projectes innecessaris, sinó centrar-nos en allò que ja tenim, que és prioritat per a una societat de benestar i que necessita d’una millora. Fer front a la realitat, per tant, no és sinònim de pegar-se un bany de realitat, com el que s’haurà de pegar un dia o altre l’equip de govern. Fer front a la realitat és aprofitar-se’n dels esdeveniments per traure’n profit, i per això, ara més que mai és quan els nostres governants s’han d’acostar al nou Conseller d’Educació i d’Ocupació per fer-li veure que la seua comarca està necessitada d’infraestructures educatives públiques decents i que a la nostra ciutat hi ha vora 5.000 persones en situació de desocupació.

Fa unes setmanes, després de la voràgine electoral, l’alcaldessa va rebre l’ex conseller d’Infraestructures que venia a presentar l’autobús llançadora que enllaçaria amb l’AVE Madrid-València i que uniria Dénia amb la capital de l’Estat Espanyol en poc més de tres hores. Compte, que això és perillós! Per a mi, això és un exemple més de les prioritats electorals de què parlava. Ara és quan haurien de fer front a la realitat i deixar de mirar-se el melic. Per una banda, haurien de mirar quin és l’estat de les comunicacions a Dénia; de què ens serveix aquest autobús, que funciona de moment amb caràcter experimental, si després no tenim un tren que ens connecte amb València o Alacant amb un temps raonable? I una altra advertència, senyors i senyores del govern de Dénia, tinguen en compte que fa uns mesos a Gandia anunciaven a tota veu que tindrien tres Alaris directes al dia que unirien la capital de la Safor amb Madrid durant tot l’estiu i aquesta mateixa setmana hem sabut que RENFE té programats només nou trajectes d’aquest tren per a tot l’estiu. Atenció, cavallers, que el cop de realitat potser encara més gran del que ens pensem.

I tot açò a què ve? Doncs perquè cal fer les coses bé, cal començar la casa des dels fonaments i no des de la teulada. Cal que estudiem bé quines són les prioritats d’una societat com la nostra i després ja vorem què passa. Deixem-nos estar d’AVE, de Nau i de prioritats que demostren ser només promeses electorals i fem front a la realitat d’una manera raonable, sense que siga aquesta mateixa la realitat la que se’ns vinga damunt el dia menys pensat.

Pedra, paper i tisores

De menut, amb els meus germans, m’hi jugava les decisions importants (els cromos, el seient amb finestra del cotxe o les llepolies dels diumenges) a pedra, paper i tisores. De més gran, he entés que aquest joc té poc de fonament i que l’atzar té massa a dir. Les decisions importants d’infantesa van esdevindre prompte decisions importants a seques i llavors aquests tres elements van deixar de tindre valor a la meua vida.

Malauradament, aquest joc ha tornat a tindre un paper clau en la nostra societat, si més no, a m’hi m’ho sembla. Per una banda, l’atzar s’ha convertit en estratègia i alguns polítics l’han feta servir com a via d’accés per tal d’aconseguir els seus interessos.

I per l’altra banda, estan els elements. Primer, la PEDRA. Durant un temps, aquest material, millor dit, la rajola, ha estat la base de la nostra economia. Com que aquesta filosofia de vida ha fet fallida, tal i com preveien els experts, prompte hem passat als PAPERS signats amb promeses de grans edificis i grans esdeveniments, això sí, les promeses d’austeritat i participació s’han quedat en unes quantes TISORADES però no en allò superflu i innecessari sinó que s’ha retallat en allò que considerem bàsic, indispensable i urgent per a qualsevol societat de benestar: l’educació i la sanitat.

Em costa creure com no som més els que veiem la situació real. No cal anar molt lluny ni en el temps ni en l’espai, per a comprovar aquesta realitat. Aquesta mateixa setmana el nou equip de govern, format per CU i PP s’ha presentat amb un nou projecte basat en la participació, l’estalvi i l’austeritat. Què faig? Me’ls crec de primeres o m’ho jugue a pedra, paper i tisores? Perquè la veritat és que no ho entenc massa, no entenc com estan dient-nos això i venent-nos la moto, quan no han sigut capaços encara de traure endavant el pressupost de l’actual exercici, una assignatura pendent en el començament de la legislatura, quan el 2010 va acabar amb un dèficit milionari i quan entre el seu programa electoral està construir un edifici descomunal (de gran i de car) que albergarà el teatre la Nau. No em crec les seues paraules, ho sent.

Sobre la Nau ja he parlat altres vegades i sempre sense arribar a entendre la necessitat d’un projecte de magnitud semblant. Però, quan parlen de participació ciutadana i d’escoltar els ciutadans, segur que escolten a tots? o també s’hi juguen al nostres joc favorit a qui escolten i a qui no. Perquè si és així sembla que no els ha tocat ara als milers de persones que des del passat 15 de maig han ocupat les places de les ciutats, també aquí a Dénia, demanant una renovació política, una democràcia real i uns polítics sincers i no corruptes. No se n’adonen que tenen una generació sencera que està convocada a l’atur i que damunt, aquesta és la generació més ben preparada que tenim.

Alguna cosa falla, sense dubte, així que, per favor, senyora Kringe, senyors regidors del PP i de CU, no s’hi juguen a PEDRA, PAPER I TISORES el futur de la nostra societat. Escolten els ciutadans (a TOTS), siguen fidels a les seues promeses de participació, estalvi i austeritat, gestionen bé els recursos municipals, que són de tots, i sobretot, no retallen en aquelles coses que no es poden retallar. La pedra, el paper i les tisores han quedat molt arrere ja.

De negocis polítics (i personals)

Durant tota la setmana, la ràdio m’ha despertat cada dia amb notícies relacionades amb pactes de govern ací i allà. Em dóna la sensació que açò no s’acaba mai. Fa ja dos setmanes que es van celebrar els comicis i, tot i conéixer els resultats, la traca final no l’hem soltada encara. És normal, són dies de negociacions, pactes i demés. Este dissabte, finalment, constituirem govern, obrirem carpetes noves i començarem a treballar de nou. 

Per a mi ha sigut una setmana estranya. Acaba una legislatura a la que vaig arribar a última hora i en comença una de nova i a més, aquesta setmana m’ha tocat rebre crítiques per totes bandes, però bé, aquells que em coneixen ja saben que no tinc costum de parlar sense haver escoltat o pensat abans. 

Quina ocurrència! (dirà més d’un) els caps de dos partits han parlat, discutit i debatut sobre l’actualitat política local, i a més han arribat a alguna conclusió comuna!  Imagine que encara hi ha més d’un que continua amb la mateixa cara que se’ls degué quedar als neandertals quan van descobrir el foc.

Doncs sí, la veritat és que pense que el partit més votat hauria de dialogar amb tots aquells que han obtingut representació a l’Ajuntament. Crec que el pacte al que han arribat PP i CU ha sigut precipitat i que respon en part a interessos personals que poc tenen a veure amb els de la nostra ciutat. I si he volgut opinar això i, a més a més, enviar un comunicat, no és perquè jo vullga formar part d’eixe pacte, o ser un dels afortunats a qui els ha tocat a la tómbola una regidoria, tot el contrari. Si ho he dit és perquè pense que no s’han fet les coses com cal i que, algú ho havia de dir.

Perquè aquesta setmana no m’he xafat la llengua i he tingut la brillant idea de criticar l’actitud del PSOE!!! ((què has fet, Satanàs???)) Ha sigut com si de cop i volta, el menut David anara a enfrontar-se al gegant Goliat. Si, sí, no ho exagere. 

Però si he parlat és perquè realment estic decebut. Ja ho vaig dir més d’una vegada durant la campanya, m’agradaria que el resultat electoral a Dénia donara pas a un govern de progrés, un govern que siga exemple de gestió econòmica, auster, constructiu i dialogant, i no puc entendre com un partit que té 8 regidors no ha intentat encapçalar un projecte d’aquest talant, un projecte que jo hauria recolzat sense dubtar.

El BLOC només té un regidor a l’Ajuntament de Dénia, però no descansarà i continuarà treballant sempre en aquesta línia, nosaltres no tenim intenció de quedar-nos a l’espera, posar-nos còmodes i gaudir d’una sessió contínua de Titanic o El Coloso en Llamas.

Sabem que els propers quatre anys seran complicats, el BLOC serà una veu crítica, però sempre amb esperit constructiu i demostrarem que des de l’oposició també es pot fer feina. Nosaltres no volem ser part del problema, volem ser part de la solució i aquesta passa per estar oberts al diàleg, al consens, passa per fer propostes, aportar idees i il·lusió.  

 No crec que siga massa jove, ni que em falte experiència, ni que parle d’utopies. Forme part d’un projecte seriós, respectuós i honest, forme part d’un BLOC i d’un COMPROMÍS, el compromís de treballar per Dénia.

Amb la llengua fora

Més enllà de pactes, negociacions, dimissions i altres afers que omplin les pàgines de diari, les converses de cafè o les tertúlies radiofòniques, a mi aquesta setmana el que em preocupa és que es burlen de mi. Així és, realment crec que el PP es burla de mi i de tots els valencians que parlem, pensem, escrivim i vivim en valencià. Una vegada més, el senyor Camps i la seua colla ens han tret la llengua i convençut estic que aquesta vegada ho han fet per burlar-se (i no com en aquella campanya de “Trau la llengua”), després de veure’s reforçats pels resultats electorals autonòmics.

Per als que us ve de nou aquesta nova us diré que el Conseller Alejandro Font de Mora n’ha tornat a fer una de les seues (recordem que ja va intentar allò de la Ciutadania en anglès o la incorporació del xinés). Doncs aquesta setmana ha anunciat la supressió de la línia de valencià de l'ensenyament invocant el model plurilingüe d'una sola línia imposat pel PP a Galícia. La comunitat educativa gallega s'hi va oposar amb força, però el decret s'ha acabat aplicant. Ací, Escola Valenciana i altres entitats educatives, socials i culturals ja comencen a preparar mobilitzacions. Em sembla molt bé i el BLOC estarà amb tots ells per fer pressió però dubte molt que canvien les seues decisions, si ho han fet a Galícia i ho intenten fer al País Valencià és perquè és una estratègia del PP de Madrid (i no perquè dubte de les meravelloses idees dels populars valencians) per liquidar les llengües minoritzades.

Vull mostrar el meu malestar per aquesta mesura, però sobretot vull mostrar la meua tristesa pel futur que ens espera i convidar-vos a la reflexió. És trist que el PP -de Dénia, de València o de Madrid-, considere que la nostra llengua, la que parlaven els nostres avis i la que parlen els nostres fills, és un defecte o un problema i no siga capaç de veure que es tracta d’una riquesa, d’un dels nostres tresors i que hauria d’estar guardat a pany i clau.

No sóc jo qui ho afirma només, són els experts els qui diuen que un xiquet que domina el valencià és més fàcil que hi incorpore una tercera llengua. I dic jo, si això ho sé jo, com és que a ells no els ha arribat aquesta informació? O és que no volen que els seus fills tinguen un ensenyament de qualitat? Amb aquesta decisió de partir en tres parts iguals les assignatures en anglès, valencià i castellà no ens fan cap favor ni als que parlem en valencià ni als xiquets als quals pretenen implantar aquest model. Senyors del Partit Popular, tingueu clar que aquest model és un atac al plurilingüisme i a la societat civilitzada. Està demostrat amb estudis que l’únic sistema que funciona pel que fa als resultats acadèmics és el de la immersió lingüística i hem de tindre clar que ni amb aquest nou model trilingüe ni augmentant la ratio d’alumnes a 35 per aula de secundària (com han fet ja) no aconseguirem tindre l’educació de qualitat que és necessària per a què tota societat evolucione, això ho hem de tindre clar.

Llegint el Decret que el senyor Font de Mora ha plantejat i passant al terreny més anecdotari jo em pregunte: si els alumnes han d’estudiar l’assignatura de música en anglès, canviaran la nomenclatura de les notes DO, RE, MI... per A, B, C, com fan els anglosaxons? I com s’ho faran els professors per impartir en la llengua de Shakespeare les assignatures de llatí i religió? En fi, que Déu ens pille confessats, o hauria de dir God saves the Queen??