I a la tardor, premis

Un any més el col·lectiu del BLOC de Dénia farà entrega dels premis de la Tardor. Aquests premis són un esdeveniment de cohesió social per a totes les persones que compartim el valor eticopolític de sentir-nos valencians i valencianes.

Des del 1994 són moltes les persones i col·lectius que han estat guardonats, tots ells amb un eix comú; el compromís amb la terra a tots els nivells: cultural, lingüístic, polític, esportiu, ecològic, científic i social. A tots i cadascun de vosaltres us hem fet un reconeixement públic, sempre merescut, en atorgar-vos aquest premi amb l’únic objectiu d’agrair-vos la vostra aportació a la nostra ciutat i al nostre País i amb la clara intenció de fer-vos propers a tota la societat.

A nivell individual el primer guardonat d’aquests premis va ser Joan Castejón, qui acompanyat en anys posteriors per Vicent Balaguer, Josep Cendra, Josep A. Devesa, Xaro Cabrera,Pau Reig, Toni Prats, Pep Gallardo, Josep V. Mascarell, Sebastià Garcia, Miquel Crespo, Toni Reig, Paco Muñoz, Sergi Contrí, Fèlix Peñarrubia, Josep Ivars i Joan Ivars conformen tot un grup de persones amb uns valors, actituds i idees que són tot un exemple a seguir per a mi.

En la vessant col·lectiva el primer guardó el van rebre els dos mitjans de capçalera per als deniers, Ràdio Dénia i Canfali Marina Alta. Els van seguir el Club de Rem, Dianum Dansa, El Club de Pilota Valenciana, el Institut d’Estudis Comarcals, la Rondalla Vent Pols i Pua, l’Agrupació Contra Incendis Forestals, l’Agrupació Artística Musical, Cine Club Pessic, lEsperança Coronada, Terra de Retrobament i el Camí. Una bona mostra de l’associacionisme de la nostra ciutat, de la nostra història, cultura i tradicions. Una mostra del que som, del que és nostre i del que el BLOC no deixarà mai de defensar ni guardonar.

L’any passat li vam retre homenatge a Paco Muñoz, enguany tenim nous guardonats, Rosa Seser i la Flexió Verbal, ambdós s’uneixen a un llarg llistat, imagine que amb satisfacció, la mateixa que sent jo al vore’ls entrar en aquesta mostra del que és Dénia i la seua gent, algo del que sentir-se més que orgullós.

L’enhorabona per als nous guardonats!

La necessitat d'una educació pública

Sembla que cada vegada som menys els que pensem que l’ensenyament públic és sinònim d’ensenyament de qualitat i també sembla que som pocs els que sabem que en la situació de greu crisi econòmica en la que estem immersos, les polítiques que van en detriment de tots els serveis públics provoquen que el pes de la crisi recaiga sobre les esquenes dels sectors més desafavorits. És una pena que siguem tan pocs els que sabem això, sobretot perquè sembla que les administracions tampoc ho tenen molt clar. Ací a Dénia, en compte de donar les ajudes per al menjador a les famílies més necessitades, independentment del col·legi de procedència, directament discriminen els que venen del públic, en favor del concertat. S’excusen en què la Generalitat Valenciana ja se n’encarrega d’aquestes famílies. Però sabem que això és mentida. 

Sabem que, cada vegada més, les administracions caminen cap al sector privat i concertat. Ara són les ajudes per al menjador, però també ha sigut la cessió de terrenys públics per a centres concertats, quan tenim milers d’exemples de centres públics on no tenen espai i on les aules prefabricades tenen fins a tres pisos, com és el cas de l’IES número 3 de Dénia. Per no parlar dels pobles i ciutats valencianes on la Universitat Catòlica de València té les seues seus allà on bé podrien ubicar-s’hi instituts de secundària públics o escoles infantils de 0 a 3 anys gratuïtes, que aviseu-me si en trobeu alguna a prop.

Aquesta última actuació de l’equip de govern de Dénia en la qual discrimina clarament els alumnes dels centres públics, encén la meua crispació encara més i també la de centenars de pares i mares, que, afortunadament, ja han eixit al carrer demanant l’anul·lació d’aquestes bases i la substitució per unes més igualitàries. Sembla que alguns se n’hagen oblidat de què tots som iguals davant la llei i si algú té més privilegis és precisament qui menys té i no al contrari.

Si sempre he sigut un defensor de l’educació pública i gratuïta, ara encara ho sóc més. Pense que ara més que mai és el moment de donar suport a l’ensenyament públic. Ara que l’increment de l’atur i la precarietat laboral fan que moltes famílies patisquen el risc d’exclusió social, els serveis públics han de ser la garantia per mantenir la dignitat i contribuir a la igualtat d’oportunitats en la vida de totes les persones.

L’educació és la millor eina que tenim per superar l’actual situació de crisi econòmica i social i, l’educació pública, l’única que pot garantir la cohesió social, els valors de solidaritat i de no discriminació. Així que, en la mesura de les meues possibilitats faré el que estiga al meu abast per tal que l’equip de govern rectifique les bases de les ajudes al menjador i que tinga un poc més en compte què hi ha darrere de la seua actuació.

La realitat està per vindre

Tots sabem que la situació econòmica a l’Ajuntament  és precària i molt preocupant. En alguns ajuntaments ja s’han iniciat els ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) tal i com es preveia, i en altres, bastant propers al nostre, ja estan al caure. La situació és així, tot i que ja des d’abans de les eleccions municipals i autonòmiques el PP i el PSOE ho amagaren. Ara ho continuaran minimitzant, però després de les eleccions generals del 20-N ens trobarem amb la realitat de cara. Llavors hauran de complir-se totes les exigències que la UE ens demana i que, com sempre, ens intenten amagar.

Els organismes internacionals i experts en economia recalquen que la situació de crisi que vivim no s’estabilitzarà fins la propera dècada, sols aleshores començaran a crear-se nous llocs de treball.

Mentre, al nostre Ajuntament van eixint nous deutes i noves situacions que ens fan pensar el que ens espera en els propers anys: hi ha dos milions d’euros en sentències judicials que hem de tornar, dos milions d’euros més per aprofitament urbanístic dels terrenys del nou hospital que hem deixat d’ingressar i altres dos milions d’euros de deutes amb proveïdors.

La reacció a aquest problema és veure com PP i PSOE es tiren les culpes entre ells, mentre CU es dedica a fer-se fotos allà on veuen una planteta brotar. L’equip de govern, i en especial el regidor d’Hisenda, s’oblida de presentar l’esperat informe sobre les grans retallades que va prometre fa uns mesos i que, de moment, només s’ha produït reduint les retribucions de l’oposició.

Per altra banda, poc es fa per millorar i gestionar els ingressos que arriben i és necessària una millor gestió i més control. Podem començar per les llicències d’obertura d’establiments exigint un control en el seu compliment i aplicant els sancions corresponents. Continuem amb el port que tenim a Dénia però del qual els ciutadans no en traiem cap benefici. Per no parlar del malbaratament de diners que s’ha fet i es farà en el futur edifici de la Nau.

Tenim molt a fer per davant i el que hem vist fins ara no em fa ser massa optimista. Quin balanç podem fer de l’ aprofitament dels diners que ens han anat arribant? Tenim una entrada de Dénia sense voreres, amb mig carril bici i plena de palmeres (amb la despesa de manteniment que això comporta), tenim un bon nombre de faroles fotovoltaiques que ni il·luminen ni aprofiten per a res, tenim el molt útil ascensor de la Plaça del Consell, continuen eliminant places d’aparcament i no fan cap pàrking (com per exemple en el mercat) i encara ens queda per veure quan serà una realitat el bosc de Diana, el veritable pulmó de la nostra ciutat.

I per acabar, ens preguntem sobre el préstec ICO que s’utilitzarà per pagar als proveïdors.: ¿s’han adonat l’equip de govern i el regidor d’hisenda que gran part d’eixos diners no es podran entregar als seus creditors, per dos simples qüestions legals? Per una banda, perquè abans de cobrar, cada empresa ha de presentar els certificats d’estar al corrent de pagaments amb Hisenda i la Seguretat Social, cosa que es resultarà impossible a moltes perquè el retard en cobrar les haurà obligades a incomplir algun pagament amb estos organismes.  La segona, i encara pitjor, és que possiblement a l’Ajuntament ja deu haver-hi algunes notificacions d’embargament de saldos a algunes empreses per part d’Hisenda, Seguretat Social  i Suma. Va ser una gran promesa electoral i els proveïdors continuen encara sense cobrar.  I és que la solució del nostre equip de govern per a alguns d’ells arribarà massa tard.