Platges fantasmes (i altres misteris)

Dimarts per la vesprada, mentre escrivia aquest article, em va cridar un amic des de Canàries. Acabava de vore Dénia a les notícies d’una cadena estatal i em cridava sorprès pel nou producte de màrketing turístic que havíem desenvolupat. Producte que posa en perill el lideratge de la seua comunitat en aquest sector: les platges fantasma. 

Em vaig quedar reflexionant al respecte i se’m va ocórrer que potser és una estratègia, el nou camí pel qual el PP vol portar els valencians a la capdavantera mundial. Tenim un aeroport fantasma, un parc temàtic fantasma, també tenim presidents amb vestits fantasma... potser d’ací a no res ens sorprén la Generalitat creant una nova denominació d’origen: “La ruta fantasma valenciana”.

Hem de tindre en compte que des de Madrid han sigut incapaços de fer una llei que regule i protegisca les nostres costes i al mateix temps els drets dels ciutadans, així que no podem esperar que després sàpiguen gestionar les nostres platges.

Però bé, no passa res, perquè el nostre equip de govern ve al rescat, arriba (com si d’un superheroi es tractara) a un acord amb Costes i en un no res, aboca 800 tones d’arena en una de les zones més problemàtiques del nostre litoral. Resultat: platja nova, fotos, notícies en premsa parlant de les mesures de la nova platja, però.. i el preu? Quants diners ha costat? No cal que ho busqueu, d’això no se n’ha dit res.

La gestió de les platges no és senzilla, sobretot, si només es pensa en elles una vegada a l’any, quan arriba l’època turística. Per a una gestió correcta és imprescindible una bona planificació, molts diners i molt de temps. Coses que els polítics no tenen com a prioritàries, sempre hi ha altres llocs millors on gastar-se els diners, llocs on el benefici siga més ràpid i enlluerne millor. Es treballa a curt termini ja que el que importa és només el present.

Les regressions d’algunes de les nostres platges, la pèrdua d’arena, és un problema complex i que va més enllà del que ocorre a la platja. Dècades de nul·la gestió, sense una planificació seriosa prèvia, corrupció, diners molt fàcils i la urgència dels resultats electorals han donat via lliure a la urbanització massiva de la costa i a la construcció indiscriminada de ports i clubs nàutics. I tot això ens ha portat a la situació actual, amb unes costes degradades mediambientalment, una fauna i una flora extingida i unes platges que perden arena irremediablement. Hem perdut una bona part del nostre atractiu i de la nostra qualitat de vida, el nostre incomparable medi natural i el que més ens preocupa és l’arena.

Una arena que no desapareix per art de màgia, ja no arriba a les platges perquè els rius, rieres i torrents ja no en porten a la mar. Les preses, el ciment i l’asfalt ja no ho permeten. La mar no porta arena i no pot dipositar-la, com sempre ha fet per mantindre i crear noves platges. A més, la construcció i ampliació d’esculleres i dics no fa més que modificar la ja de per sí complicada dinàmica costera.

Com deia, el que fa falta són diners, temps i voluntat política, però també voluntat ciutadana. Voluntat per valorar i estimar el que és nostre, voluntat per protegir-ho i cuidar-ho, planificant i invertint a llarg termini, deixant a banda el benefici immediat i el lluïment personal.

Necessitem una planificació que mire al futur, portada per tècnics competents i no per polítics. Necessitem una gestió integrada de la zona costera, necessitem moltes coses és cert, però més cert és que si no ens posem les piles ja no només tindrem platges fantasmes, sinó que viurem en un país fantasma.

Barbaritats a vora mar

Què podem demanar-li els ciutadans de Dénia a la Generalitat?

El nostre port és el més important de tots aquells que són gestionats des de València, passatgers, mercaderies, pesca, turisme, tot això genera una bona quantitat d’ingressos, que tant bé li venen a la Generalitat, però... ací a Dénia que ens arriba?.

Problemes de tràfic, mediambientals i brutícia, això és el que tenim i bé, supose que d’ací no res ens visitarà algun conseller i tindrem també una estació marítima nova. Coses normals en qualsevol port, és cert, però també tenim una fira a l’estiu, i tota una sèrie de pubs i discoteques.

També tenim negocis que tanquen la platja com si fora privada, negocis als que no poden accedir els serveis d’emergències, ni els bombers, ni la policia, amb el risc que això comporta per als usuaris. Tampoc tenen accés els serveis de neteja de platges, el que provoca grans acumulacions d’algues i restes de posidonia, tot conformant una meravellosa imatge de ciutat turística.

Al port s’acumulen escombreries i restes d’obres llançades amb total impunitat per alguns d’aquests negocis, però tampoc passa res, i ara també tenim un nou aparcament, això sí, de pagament, per tal d’aprofitar-se de tots aquellls veïns i turistes que van a comprar peix o simplement a gaudir de l’arribada de les barques, la descàrrega i subasta del peix.

No sé que pensareu vosaltres, però jo trobe que els veïns de Dénia haurien de tindre veu i vot sobre el que ocorre en el port, i per què no, demanar una part del pastís que s’emporta la Generalitat, què no fan un bon negoci amb nosaltres?

També ens podem preguntar què demanar-li a l’Ajuntament. D’entre moltes altres coses, que vetlle pel nostre benestar amb honradesa, serietat, responsabilitat i independència. Què fan PP i CU, i els regidors d’hisenda i turisme al respecte?

Al PP ja li va bé fent el que manen des de dalt, mirar cap a una altra banda, tragar i callar. I CU que se’n trau? Més d’un va prometre en campanya electoral zones d’oci, i cines al port, no parlem de la Nau... tot és negoci per a València i per a nosaltres poc o res.

No patiu, que ara a l’Ajuntament tenim un pla d’austeritat, anem a estalviar en fotocòpies. Ara sí que els proveïdors podran respirar tranquils.

Des de l’Ajuntament, no només ara, sempre, hem de treballar amb polítiques d’austeritat, hem de retallar despeses i encara és tant o més important el crear nous ingressos i no precisament amb taxes o impostos, com ja s’insinua per ahí.

Fa molts anys que patim una gran injustícia, ja n’hi ha prou que ens traguen tot el suc debades, és hora d’exigir el que ens pertany.

I per començar... sorpresa!

Ja m’estranyava a mi que estigueren callats durant tants dies. Anar a l’Ajuntament de Dénia en les últimes setmanes de juny era com entrar un dia d’agost, quan gran part dels treballadors estan de vacances (física o mentalment) i els polítics gairebé ni apareixen pels seus despatxos. Amb la diferència que estàvem en juny, la legislatura acabava de començar i que els funcionaris sí que estaven tots al seu lloc de treball, com és normal. Aquest silenci sepulcral més digne d’un soterrar que d’una corporació municipal s’ha trencat finalment aquesta setmana. I de quina manera!

Jo personalment esperava que la màquina de treball d’aquest nou equip de govern començara a funcionar abans, notava estrany que encara no s’havia convocat cap ple (ni ordinari ni extraordinari) i sobretot tirava en falta que no es feren els nomenaments dels càrrecs eventuals. Quan la setmana passada vaig començar a mourem preguntant què passava amb els secretaris de grup, per sorpresa em vaig assabentar que casualment hi havia alguns treballadors eventuals que ja havien estat nomenats i per tant, ja tenien el seu contracte en vigor. A mi, en canvi, m’havien dit que per poder nomenar algú abans s’havia de passar per ple. Casualment, aquests treballadors no eren els secretaris de grup ni tampoc pertanyien a cap partit de l’oposició. Per cautela, em vaig negar a pensar malament, tot i que alguna cosa m’olorava ja. Però la gran sorpresa s’ha destapat aquesta setmana quan, dilluns a mitjan matí, a presses i corregudes em convoquen a una junta de portaveus. Mira que no volia pensar malament, però... el flaire cada vegada era més pudent.

I les meues sospites es van confirmar: alguna cosa no fa bona olor a l’Ajuntament, i evidentment no parle de què l’edifici no estiga net, no. Va ser una gran sorpresa que, com vostés ja saben, de cop i volta, els dos partits amb un regidor (PSD i BLOC) es quedaren amb un secretari a mitja jornada i que en menys de 24 hores s’havia de celebrar un plenari urgent per tal d’aprovar els nomenaments dels càrrecs, perquè pel contrari s’acabava el termini per fer-ho sense causar perjuí als secretaris. Com? Però això no es podia fer sense passar per ple? I per què les dos treballadores de protocol, en el mateix cas que els nostres, sí que estaven nomenades? I si tanta pressa hi havia per què no ho van fer la setmana passada? En fi, preguntes sense resoldre, preguntes que ningú no em respon quan la legislatura acaba de començar. Només em queda creuar els dits perquè els pròxims quatre anys no siguen així, perquè pel contrari haurem d’estar previnguts per a moltes sorpreses com aquesta.

Però no acabe ací, no. El BLOC està completament d’acord amb què es retallen despeses; són temps de crisi i ho hem d’assumir i acatar. Però aquesta setmana entre les nombroses sorpreses que ens han preparat també han hagut de camuflar un alliberat més entre els seus regidors, precisament aquell qui més parla d’austeritat i pla de retallades en els pròxims anys. Encara estic esperant jo que em diguen on està el pla d’estalvi que tant han anunciat, perquè jo de moment no veig que les arques de l’ajuntament vagen a veure’s incrementades amb aquestes retallades que han fet, casualment, només en els grups de l’oposició. Algú s’ha plantejat una baixada de sou? 

El que més greu em sap de tot açò no és que jo em senta enganyat per la manera amb què ha començat a prendre decisions l’equip de govern, el més greu de tot és que és la ciutadania de Dénia la que es veurà afectada per aquesta política enganyosa i demagògica que han emprat els polítics en el govern. Senyors i senyores de l’equip de govern, tinguen en compte que no ens agraden gens les sorpreses.