Són dies de festa, de dinars, de família, d’amics, de regals, però sobretot són dies de reflexió. Ja acaba 2010, un any molt difícil a causa de la greu crisi econòmica que patim i que ens ha deixat en una delicada situació. Aquest any hem vist desaparèixer el xec nadó, hem vist congelar-se les pensions, hem vist davallar els salaris dels funcionaris, hem vist endurir-se les condicions de la llei de dependència i hem vist com la inversió pública s’ha reduït a nivells mínims.
Amb tot, hem vist qui se n’ha eixit de “rosetes” de tota aquesta situació. Ens hem cansat de veure enguany els polítics valencians implicats en casos de corrupció i que, amb molta tranquil•litat i amb el suport de l’estructura dels seus partits han mostrat la seua nul•la intenció de dimitir. Però tots sabem que açò no acaba ací i que encara en veurem de més grosses.
I si tot això ho hem vist fora de casa, el que em porta a fer les següents reflexions ja queda dins l’abast local. A mi em toca també fer balanç de portes endins i és que per a mi aquest any ha sigut un any de canvis, uns canvis que han esdevingut novetats, tant pel que fa en l’àmbit del secretariat local del Bloc a Dénia com per la cadira que ocupe des de fa un parell de mesos al saló de plens de l’Ajuntament.
Jo ja sabia que encapçalar el partit i ser també la seua cara més visible comportava una gran responsabilitat i molta feina. Però els mals de cap que d’això es desprenen no lleven que la il•lusió que tinc siga molt superior. Les preocupacions han esdevingut satisfaccions en molt poc de temps, i això, es vullga o no, sempre reconforta.
El Secretariat ha fet molta feina: Sopar d’Estellés, el viatge a Formentera, el 9 d’octubre, Sopar de la Tardor, l’Aplec del Castell, etc., una feina que se’ns ha agraït i felicitat en la seua majoria. Al Grup Municipal també s’ha treballat bé. Moltes reunions amb veïns i col•lectius, sempre escoltant i buscant com ajudar i millorar les coses. No és fàcil continuar una feina que altres ja havien començat, sobretot si es disposa d’un termini amb data de caducitat de set mesos. I no és fàcil fer-ho bé, però crec que podem fer-ho bé.
En aquestes festes, a banda de reflexionar, toca estudiar i preparar al•legacions als pressupostos que ens ha presentat l’equip de govern. Perquè, en contra del que puga semblar, nosaltres no hi estem d’acord amb uns pressupostos que retallen sobretot en serveis socials. Tenim moltes coses a dir i les direm. No ens xafarem la llengua ni ens deixarem comprar per ningú. Mai no anirem en contra dels nostres principis i per suposat, l’equip de govern no tindrà fàcil seguir endavant amb el seu projecte pressupostari. No són dies de vins i roses a l’Ajuntament, que en aquests últims dies de l’any ha vist un pentapartit esmicolat, però nosaltres continuarem treballant en la nostra línea i sobretot, amb el suport de tota la nostra gent.
De reflexions i propòsits va la cosa i l’any 2011 en va ple de bons auguris però sobretot de molta feina. Hem de preparar la llista electoral, la campanya, el programa, etc, i això suposa més feina sí, encara em moltes queden forces i il•lusió per treballar molt més, així que gaudiu les festes, descanseu i agafeu forces.
De roses també va la cosa i és que s’acaba un any sí, però en comença un altre i sabem que tot anirà bé i que li el nostre treball serà profitós i reconfortant. Vos desitge bones festes i un bon any carregat de reflexions i roses.
dimecres, 29 de desembre del 2010
dimarts, 21 de desembre del 2010
Bones festes
Ja s'acaba l'any. Esperem que 2011 siga encara millor que aquest, sobretot en maig. Amb l'ajuda de tots vosaltres ho aconseguirem.
dijous, 16 de desembre del 2010
Destruir el passat ens limita el futur
Hem perdut part de la nostra història, amb la destrucció del “parterre”. Ara podem passar a veure la desfeta i imaginar-nos com serà el nou centre de la nostra ciutat. Han llevat el “parterre”, les bases del castell s’estan mossegant i el túnel, refugi antiaeri, i record de la guerra civil està amagant-se. Entre les runes apareixen vestigis de l’esplendorosa època musulmana, però en breu seran soterrats.
Quina falta fa tanta destrossa? Oblidarem qui som? Al servei de quin progrés incompatible amb la història estem?
La plaça de la Constitució es convertix en el centre vital de la ciutat quan la gent baixa del castell on es refugiava dels atacs marítims. Al 1629 s’ha innaugurat la casa consistorial i ja funciona el nou ajuntament havent abandonat la Torre del Consell, i a mitjants del s XVIII ja està funcionant la parròquia de l’Assumpció en substitució de l’enderrocada església del castell en la guerra de Successió.
La plaça està plena de vida al s XVII, segles abans ja es coneixen en aquell espai fets importants com ara al s XIV la presència de Bonifaci Ferrer notari de Dénia i futur pare de Sant Vicent Ferrer que vivia en un edifici on ara hi ha uns aparcaments municipals i abans havia servit per escoles públiques. La mare de Sant Vicent viu embarassada en aquesta plaça i marxa cap el cap i casal pocs dies abans de donar a llum el seu fill, això diu la tradició.
Allà també es proclama pel 1705 l’arxiduc Carles com a rei d’Espanya. Era un espai entre d’altres dedicat a mercat municipal, una plaça significativa pel poble. En traslladar aquest mercat a un fixe construït a la plaça que hui s’ha convertit en la glorieta del País Valencià, neix paral•lelament el projecte de construcció del “parterre” (panterri en l’argot popular).
Així al 1878 s’inaugura el mercat nou i, seguidament, al 1880 l’ajardinament i estructura del panterre, l’estructura del qual s’ha mantes fins ara, amb diferents millores elementals que no han produït cap canvi significatiu.
Hi ha diferents documents gràfics que ratifiquen el que manifestem.
L’anterior equip de govern va treballar per aconseguir els fons necessaris per a remodelar i millorar el centre de la ciutat. El BLOC pretenia posar on es mereix la nostra memòria. L’elaboració del projecte del que parlem i la realització de les seues obres són responsabilitat de l’actual govern, un govern caracteritzat per la nula participació, per l’oblit que han patit professionals i entesos en el tema, per l’escasa informació transmesa i per la manipulació.
Les ajudes no arriben als barris històrics de Les Roques i Baix la Mar, una Nau vol separar als mariners de la mar. Hi ha algú més que pense que ja n’hi ha prou?
El BLOC treballa per la nostra història i pel nostre patrimoni. Arriben nous temps i el nostre passat ha de ser fonamental. Cuidar, restaurar i donar valor a allò que hem sigut, ens guiarà i ens portarà a un futur millor.
Quina falta fa tanta destrossa? Oblidarem qui som? Al servei de quin progrés incompatible amb la història estem?
La plaça de la Constitució es convertix en el centre vital de la ciutat quan la gent baixa del castell on es refugiava dels atacs marítims. Al 1629 s’ha innaugurat la casa consistorial i ja funciona el nou ajuntament havent abandonat la Torre del Consell, i a mitjants del s XVIII ja està funcionant la parròquia de l’Assumpció en substitució de l’enderrocada església del castell en la guerra de Successió.
La plaça està plena de vida al s XVII, segles abans ja es coneixen en aquell espai fets importants com ara al s XIV la presència de Bonifaci Ferrer notari de Dénia i futur pare de Sant Vicent Ferrer que vivia en un edifici on ara hi ha uns aparcaments municipals i abans havia servit per escoles públiques. La mare de Sant Vicent viu embarassada en aquesta plaça i marxa cap el cap i casal pocs dies abans de donar a llum el seu fill, això diu la tradició.
Allà també es proclama pel 1705 l’arxiduc Carles com a rei d’Espanya. Era un espai entre d’altres dedicat a mercat municipal, una plaça significativa pel poble. En traslladar aquest mercat a un fixe construït a la plaça que hui s’ha convertit en la glorieta del País Valencià, neix paral•lelament el projecte de construcció del “parterre” (panterri en l’argot popular).
Així al 1878 s’inaugura el mercat nou i, seguidament, al 1880 l’ajardinament i estructura del panterre, l’estructura del qual s’ha mantes fins ara, amb diferents millores elementals que no han produït cap canvi significatiu.
Hi ha diferents documents gràfics que ratifiquen el que manifestem.
L’anterior equip de govern va treballar per aconseguir els fons necessaris per a remodelar i millorar el centre de la ciutat. El BLOC pretenia posar on es mereix la nostra memòria. L’elaboració del projecte del que parlem i la realització de les seues obres són responsabilitat de l’actual govern, un govern caracteritzat per la nula participació, per l’oblit que han patit professionals i entesos en el tema, per l’escasa informació transmesa i per la manipulació.
Les ajudes no arriben als barris històrics de Les Roques i Baix la Mar, una Nau vol separar als mariners de la mar. Hi ha algú més que pense que ja n’hi ha prou?
El BLOC treballa per la nostra història i pel nostre patrimoni. Arriben nous temps i el nostre passat ha de ser fonamental. Cuidar, restaurar i donar valor a allò que hem sigut, ens guiarà i ens portarà a un futur millor.
divendres, 10 de desembre del 2010
El preu d’allò més bàsic
Fins el pròxim mes de març, més d’un ens demanarà pel carrer, al treball, o al bar, si volem signar per l’educació pública i gratuïta de 0 a 3 anys. Quina ha de ser la nostra postura al respecte? Què és una ILP? Què podem aconseguir amb açò? Al cap ens vindran aquestes i moltes altres preguntes a l’hora d’agafar el bolígraf i estampar la nostra signatura al costat del nostre nom i cognoms amb el DNI.
Per als qui encara no s’han trobat davant aquesta situació, han de saber que el passat 27 de novembre, el grup Compromís va posar en marxa una Iniciativa Legislatura Popular (ILP) amb l’objectiu d’aconseguir una educació infantil de 0 a 3 anys pública i gratuïta. Un grup de ciutadans i ciutadanes han registrat en les corts una ILP per a què, després d’arreplegar un mínim de 50.000 signatures en 4 mesos, el parlament valencià aprove una llei sobre la plena escolarització de la població infantil de 0 a 3 anys i la creació d’una xarxa d’escoles infantils pública i gratuïta.
Els objectius estan clars, però per què hem de signar-hi? Potser aquesta pregunta té una doble significació, i és que preguntar-nos per què denota, per una banda, que no sabem si hi estem d’acord i per l’altra, que no entenem per quin motiu hem de signar i exigir uns drets bàsics que ja hauríem de tindre.
El naixement d’un fill no hauria de suposar per a les famílies un esforç econòmic considerable i només hauria de ser un moment d’immensa felicitat per als seus pares, malauradament això no és així i l’oferta educativa pública per als menuts de 0 a 3 anys és pràcticament inexistent al País Valencià. Els pares i les mares han de repensar-s’ho bé abans de portar a l’escola el seu menut, de fet, són molts els que els compensa més deixar la seua feina abans que gastar-se el seu sou en pagar una escoleta per al seu menut. Perquè el preu d’aquestes escoletes no és precisament baix i si, a més a més, ofereix servei de menjador, en molts casos pot arribar als 500 euros.
Amb aquesta iniciativa volem demostrar que això no hauria de ser així perquè l’educació en aquestes edats és necessària. A Compromís apostem per l’escolarització de 0 a 3 anys perquè això, com s’ha pogut comprovar, contribueix a reduir considerablement el fracàs escolar, un problema en què desgraciadament som líders en tot l’estat. Bo, això no ho podem comprovar al País Valencià perquè misteriosament el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, no ha volgut que els nostres alumnes participaren en l’informe PISA que ha avaluat enguany el nivell de coneixements dels estudiants. Però sabem que és així, estem per baix de la mitjana i per això el nostre conseller ens vol tindre amagadets.
Així, per tant, ja saps que quan et trobes amb algú que et demana signar per aquesta causa, la teua col•laboració serà important i necessària, perquè el futur acadèmic dels teus fills comença quan és només un nadó, perquè l’escolarització infantil és un dret fonamental que ha d’estar a l’abast de tothom i sobretot perquè de tu dependrà el preu d’allò més bàsic.
Per als qui encara no s’han trobat davant aquesta situació, han de saber que el passat 27 de novembre, el grup Compromís va posar en marxa una Iniciativa Legislatura Popular (ILP) amb l’objectiu d’aconseguir una educació infantil de 0 a 3 anys pública i gratuïta. Un grup de ciutadans i ciutadanes han registrat en les corts una ILP per a què, després d’arreplegar un mínim de 50.000 signatures en 4 mesos, el parlament valencià aprove una llei sobre la plena escolarització de la població infantil de 0 a 3 anys i la creació d’una xarxa d’escoles infantils pública i gratuïta.
Els objectius estan clars, però per què hem de signar-hi? Potser aquesta pregunta té una doble significació, i és que preguntar-nos per què denota, per una banda, que no sabem si hi estem d’acord i per l’altra, que no entenem per quin motiu hem de signar i exigir uns drets bàsics que ja hauríem de tindre.
El naixement d’un fill no hauria de suposar per a les famílies un esforç econòmic considerable i només hauria de ser un moment d’immensa felicitat per als seus pares, malauradament això no és així i l’oferta educativa pública per als menuts de 0 a 3 anys és pràcticament inexistent al País Valencià. Els pares i les mares han de repensar-s’ho bé abans de portar a l’escola el seu menut, de fet, són molts els que els compensa més deixar la seua feina abans que gastar-se el seu sou en pagar una escoleta per al seu menut. Perquè el preu d’aquestes escoletes no és precisament baix i si, a més a més, ofereix servei de menjador, en molts casos pot arribar als 500 euros.
Amb aquesta iniciativa volem demostrar que això no hauria de ser així perquè l’educació en aquestes edats és necessària. A Compromís apostem per l’escolarització de 0 a 3 anys perquè això, com s’ha pogut comprovar, contribueix a reduir considerablement el fracàs escolar, un problema en què desgraciadament som líders en tot l’estat. Bo, això no ho podem comprovar al País Valencià perquè misteriosament el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, no ha volgut que els nostres alumnes participaren en l’informe PISA que ha avaluat enguany el nivell de coneixements dels estudiants. Però sabem que és així, estem per baix de la mitjana i per això el nostre conseller ens vol tindre amagadets.
Així, per tant, ja saps que quan et trobes amb algú que et demana signar per aquesta causa, la teua col•laboració serà important i necessària, perquè el futur acadèmic dels teus fills comença quan és només un nadó, perquè l’escolarització infantil és un dret fonamental que ha d’estar a l’abast de tothom i sobretot perquè de tu dependrà el preu d’allò més bàsic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)