La sanitat no és un negoci

Una onada de privatitzacions i retallades està caient ara mateix sobre la sanitat pública valenciana, però no ens enganyem, no es tracta de polítiques de contenció de la despesa pública. Aquesta obsessió per voler desmantellar el sistema sanitari gratuït només busca aprofitar l’excusa de la crisi i muntar la seua pròpia indústria al voltant de les malalties, el dolor i el sofriment dels ciutadans. Tots sabem ben bé que les xifres d’estalvi són per a riure, sobretot si les comparem amb els malbarataments que fan les administracions en altres àmbits. Ho tenim clar, no? L’únic objectiu que persegueixen és que els seus amiguets guanyen diners convertint els pacients en inesgotables fonts d’ingressos.

Amb totes aquestes reformes el govern valencià pretén, sobretot, devaluar la sanitat pública fins a tal punt què els ciutadans que s’ho puguen permetre hagen de fer-se una assegurança privada de salut i ahí és on està el benefici per a empreses com Capio, una de les companyies sanitàries més importants dels Estats Units,que ja tenen negoci en alguns centres hospitalaris del nostre territori.

L’estratègia de no inaugurar hospitals, com ara el de Gandia, té molt a vore amb l’estratègia que està duent a terme el PP, ja que estem convençuts de què són instal·lacions que volen cedir a empreses privades després d’haver-se pagat amb fons públics de tots els valencians i valencianes.

Des de Compromís ens oposem a esta estratègia de devaluació de la sanitat pública i anem a treballar per a destapar el negoci que hi ha darrere de la privatització de la sanitat. Un negoci d’uns quants a costa de molt de patiment per a la gent, que tindrà una sanitat pública devaluada, que no estarà a l’altura de la dignitat amb què els ciutadans i ciutadanes hem de rebre els serveis públics.

Ara mateix està en perill l’Estat de Benestar: tindrem una sanitat per a rics i una sanitat per a pobres. Tot i que els autors d’aquesta barbàrie ho intenten disfressar. Hi haurà gent que patirà malalties greus, o fins i tot morirà, per no tindre prou diners per a assumir el pagament d’una atenció mèdica en plenes condicions. Aquesta iniciativa tan indignant té repercussió directa sobre la vida de les persones i al País Valencià anem per davant d’altres comunitats. Clar, aquí és on més s’han malbaratat diners públics en projectes faraònics i inútils, i ara ens obliguen a nosaltres a pagar amb la nostra salut, per tal d’evitar una intervenció estatal i fent mèrits d’estalvi davant els caps de Madrid.

Tot açò és molt més greu del que sembla, així que, és important que no ens quedem callats, que eixim al carrer i reivindiquem allò que és nostre, d’altra banda ens fotran ben fotuts, i aquesta vegada, estem parlant de salut.

Recuperem l'AP7

Heu escoltat parlar ja de la campanya #novullpagar? Doncs si poseu aquest hashtag a qualsevol buscador d’Internet de seguida sabreu de què vos estic parlant. De tota manera, vos avance que parle dels peatges de l’AP-7.

Aquesta setmana al plenari hem presentat un parell de mocions al respecte, i també ho ha fet Compromís a les Corts. Des del Bloc-Compromís no animem precisament a la insubmissió en el pagament de les taxes, però sí que lluitarem, a través de la via política, perquè aquesta infraestructura estiga, totalment o parcial, alliberada de peatges i aconseguir així una llibertat de moviments per als valencians i valencianes que vertebrem cada dia el nostre territori.

La reivindicació d’una AP-7 lliure de peatges ve de molt lluny, ja que els desavantatges d’aquesta infraestructura viària són molts per a diversos municipis, entitats veïnals i empresarials. No hi ha dubte que aquest és un greuge comparatiu amb altres territoris de l’Estat, un autèntic llast per a l’economia valenciana i un factor negatiu pel que fa a la mobilitat al llarg del territori valencià, i també pel que fa a les comunicacions cap al nord.

Els peatges a l'autopista són el símbol més evident de la submissió d'aquesta societat. Per això, des de Compromís demanem el rescat parcial de la concessió en els trams de peatge de l’AP-7 que transcorre per sòl valencià. Perquè, a més a més, el que és una injustícia és que només som nosaltres els que hem de pagar per anar a treballar cada dia, si treballes a Alacant o a Gandia, i a altres territoris de l’Estat Espanyol no sàpiguen ni que és un peatge. Madrid, per exemple, es pot connectar amb tots els punts de la península per via ràpida i gratuïta. Les xifres són ben clares, un 48% dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l’Estat es concentra a Catalunya i el País Valencià.

I això, lluny de mitigar-se, s’augmentarà considerablement amb l’anunci de la ministra del govern espanyol Ana Pastor, que pretén rescatar les autopistes de Madrid i finançar el rescat allargant les concessions de les autopistes del Mediterrani, amb el greuge que això suposa de cost per als valencianes i valencianes.

Per tant, no deixem que ens passen per damunt. Tampoc caldrà que arribem a cometre infraccions per insubmisos. Trobem la via més amable per a tots, demanem el rescat de part dels peatges del nostre territori, i exigim que no es rescaten altres autopistes en detriment de les nostres.

Jo no sé vosaltres, però jo estic fart d’haver d’afegir les despeses d’autopista a les del combustible cada vegada que vull anar a València, Alacant o fins i tot, a Benidorm.