Podríem definir la societat del benestar com aquella on es dóna un manteniment i desenvolupament de l'economia de mercat i un conjunt de prestacions socials dins d'un règim de llibertats.
Ja fa anys que els ciutadans som espectadors i peons d'un procés (o d’un pla premeditat) per relativitzar el concepte de societat del benestar i que ens ha portat a un punt d'inflexió, o al moment crític actual. Fins a quin punt vorem retallat el nostre benestar i els nostres drets socials? Fins a quan els nostres representants actuaran al marge de la societat, quan ens escoltaran?
Sembla que els polítics tenim les mans nugades, que val tot, que els "mercats" no ens deixen cap alternativa, i a mi, això dels "mercats" no em sembla més que una excusa de mal pagador, em recorda a altres moments històrics on els drets socials i les llibertats dels ciutadans van ser greument retallades per tal de protegir-nos de l'enemic, em sona a pel·lícula sobre la guerra freda, el teló d'acer i els malvats comunistes.
Ací a Dénia l'equip de govern agafa el mateix camí. Les mostres eren cada vegada més evidents però dijous passat, al Consell de Participació ho vaig vore ben clar. A l’ordre del dia només hi havia un punt: la pujada de taxes i impostos. Però de la pujada de taxes i impostos poc es va parlar, ja que el senyor Chelet va considerar més important parlar-nos durant hora i mitja sobre com d’injustes són les lleis amb l’Ajuntament, el mal que ens tracten i el poc respecte que ens tenen. Els ciutadans de Dénia som víctimes del sistema, de València i Madrid, dels bancs i com no dels mercats.
Però no passa res, no patiu. El nostre regidor d’Hisenda ho té tot controlat, d’ací poc presentarà un pla d’austeritat (fa mesos que ho anuncia) on retallarà en revistes i bonificacions als funcionaris, els propers pressupostos seran restrictius i austers, no tirarem ni un cèntim.
I jo no faig més que preguntar-me el perquè es pugen impostos si ho tenim tot tan ben pensat, no serà simplement per gust de recaptar? Però com informació no m’arriba ni me’n arribarà al respecte d’aquest magnífic pla, no puc fer més que esperar.
Esperar que aquests retalls siguen reals i no continuen malbaratant diners, que ens escolten quan els advertim sobre unes obres incorrectes a les Marines que ens costen una multa de 75.000€. Esperar a que per a l’any que ve no es retallen les ajudes en educació i no deixen fora xiquets de l’escola pública com volien fer enguany, o com han ofegat la UNED amb els seus deutes. Esperar que no privatitzen la residència dels nostres majors amb l’excusa de què no dóna beneficis. Esperar que totes les associacions de Dénia vegen com se'ls paga la subvenció (2012 i anteriors...). Esperar que amb el gran estalvi que ens espera i l'augment d'ingressos en impostos es pague el que es deu als proveïdors. Esperar que escolten i respecten als ciutadans, que porten als Consells temes per debatre i discutir abans de la seua aprovació pel plenari i no després com han fet amb les modificacions fiscals. Esperar que algú s'enganye al fer tríptics, revistes, cartells o panells informatius, pot ser així en vorem algun en valencià.
I en tot cas, esperar que el telèfon que té el senyor Chelet al seu despatx siga de color roig, perquè si l’equip de govern va a vendre'ns una pel·lícula, almenys que aquesta siga de les bones.
