La desproporció i el malbaratament ha tingut una resposta clara per part de la societat valenciana: “no estem d’acord i no ens callareu”. Els esdeveniments d’aquesta passada setmana no poden deixar indiferent ningú i per això he volgut dedicar-hi personalment unes paraules.
Aquesta setmana va començar amb ràbia i indignació en veure com la policia estatal actuava de manera brutal i desproporcionada contra els nostres joves estudiants als carrers del centre de València però aquests mateixos estudiants que volien fer-se sentir han aconseguit prendre la paraula i deixar ben clar que una porrada al cap no els farà callar.
Tot va començar quan els alumnes de l’IES Lluís Vives de València es van concentrar a les portes del centre en protesta per les retallades de la Generalitat. Van tallar el trànsit de València i la policia va intervenir de males formes (és curiós com pot molestar el tall d’un carrer quan en les pròximes setmanes se’n tallaran vora 400 per les Falles). Hi ha hagut molts ferits i vora 40 detinguts però la resposta ha sigut clara en els últims dies, quan la policia ha deixat d’intervindre. La societat valenciana emula ara aquella primavera àrab que va sorgir de la plaça Tahrir d’Egipte.
Després de tot, els joves han guanyat el carrer carregats de llibres i de raó. I això deixa oberta la porta a l’esperança, simula el despertar d’una societat que ha estat adormida durant un llarg hivern. L’any va començar amb les retallades sanitàries, educatives, laborals, etc. Però això ha donat pas a una efervescència inèdita que s’havia acomodat a la política d’aparador i grans esdeveniments. La societat ha despertat del “malbaratament” de l’era Camps (ciutat de les Arts, Fórmula 1, aeroport de Castelló, Ciutat de la Llum) i ho ha fet amb ganes. Les mobilitzacions s’han volgut parar amb la repressió però sembla que això no ens pararà.
Tot i que aquest havia de ser un article de queixa, no deixe de veure-li la part positiva a tot aquest enrenou. Tant de bo tot això servisca perquè la societat continue ben desperta i no deixe d’eixir al carrer.
Ara bé, per a Sánchez de León, Fernández Diaz, Rajoy i tota aquesta gent, no em sobren els paraules. Els considere còmplices i aplaudidors de tot el que ha passat als carrers de València al principi de la setmana. Aquestos tiren la pedra i amaguen la mà. Ara diuen que el que ha passat a València és culpa d’elements radicals i violents, referint-se als estudiants, però nosaltres sabem que els que realment són radicals i violents són els que els van ordenar actuar violentament contra els manifestants pacífics.
Res més a dir, doncs, el que ha passat és ben trist, encara no em puc llevar del cap les imatges dels policies corrent darrere dels estudiants i pegant-los com si foren animals i considerant-los “l’enemic”. Però acostume a veure el costat positiu de les coses i aquesta setmana he vist com la premsa estatal i internacional se n’ha fet ressò i ha criticat el que ha passat a València, he vist com els treballadors de Canal 9 s’han manifestat per la manipulació informativa de la casa, i he vist a milers de valencians eixir de sa casa per demanar justícia, per protestar per les retallades i per les decisions dels nostres polítics.
Potser és massa prompte per dir-ho, encara estem en febrer, però pense que per fi ha arribat la #PrimaveraValenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada