La sanitat no és un negoci

Una onada de privatitzacions i retallades està caient ara mateix sobre la sanitat pública valenciana, però no ens enganyem, no es tracta de polítiques de contenció de la despesa pública. Aquesta obsessió per voler desmantellar el sistema sanitari gratuït només busca aprofitar l’excusa de la crisi i muntar la seua pròpia indústria al voltant de les malalties, el dolor i el sofriment dels ciutadans. Tots sabem ben bé que les xifres d’estalvi són per a riure, sobretot si les comparem amb els malbarataments que fan les administracions en altres àmbits. Ho tenim clar, no? L’únic objectiu que persegueixen és que els seus amiguets guanyen diners convertint els pacients en inesgotables fonts d’ingressos.

Amb totes aquestes reformes el govern valencià pretén, sobretot, devaluar la sanitat pública fins a tal punt què els ciutadans que s’ho puguen permetre hagen de fer-se una assegurança privada de salut i ahí és on està el benefici per a empreses com Capio, una de les companyies sanitàries més importants dels Estats Units,que ja tenen negoci en alguns centres hospitalaris del nostre territori.

L’estratègia de no inaugurar hospitals, com ara el de Gandia, té molt a vore amb l’estratègia que està duent a terme el PP, ja que estem convençuts de què són instal·lacions que volen cedir a empreses privades després d’haver-se pagat amb fons públics de tots els valencians i valencianes.

Des de Compromís ens oposem a esta estratègia de devaluació de la sanitat pública i anem a treballar per a destapar el negoci que hi ha darrere de la privatització de la sanitat. Un negoci d’uns quants a costa de molt de patiment per a la gent, que tindrà una sanitat pública devaluada, que no estarà a l’altura de la dignitat amb què els ciutadans i ciutadanes hem de rebre els serveis públics.

Ara mateix està en perill l’Estat de Benestar: tindrem una sanitat per a rics i una sanitat per a pobres. Tot i que els autors d’aquesta barbàrie ho intenten disfressar. Hi haurà gent que patirà malalties greus, o fins i tot morirà, per no tindre prou diners per a assumir el pagament d’una atenció mèdica en plenes condicions. Aquesta iniciativa tan indignant té repercussió directa sobre la vida de les persones i al País Valencià anem per davant d’altres comunitats. Clar, aquí és on més s’han malbaratat diners públics en projectes faraònics i inútils, i ara ens obliguen a nosaltres a pagar amb la nostra salut, per tal d’evitar una intervenció estatal i fent mèrits d’estalvi davant els caps de Madrid.

Tot açò és molt més greu del que sembla, així que, és important que no ens quedem callats, que eixim al carrer i reivindiquem allò que és nostre, d’altra banda ens fotran ben fotuts, i aquesta vegada, estem parlant de salut.

Recuperem l'AP7

Heu escoltat parlar ja de la campanya #novullpagar? Doncs si poseu aquest hashtag a qualsevol buscador d’Internet de seguida sabreu de què vos estic parlant. De tota manera, vos avance que parle dels peatges de l’AP-7.

Aquesta setmana al plenari hem presentat un parell de mocions al respecte, i també ho ha fet Compromís a les Corts. Des del Bloc-Compromís no animem precisament a la insubmissió en el pagament de les taxes, però sí que lluitarem, a través de la via política, perquè aquesta infraestructura estiga, totalment o parcial, alliberada de peatges i aconseguir així una llibertat de moviments per als valencians i valencianes que vertebrem cada dia el nostre territori.

La reivindicació d’una AP-7 lliure de peatges ve de molt lluny, ja que els desavantatges d’aquesta infraestructura viària són molts per a diversos municipis, entitats veïnals i empresarials. No hi ha dubte que aquest és un greuge comparatiu amb altres territoris de l’Estat, un autèntic llast per a l’economia valenciana i un factor negatiu pel que fa a la mobilitat al llarg del territori valencià, i també pel que fa a les comunicacions cap al nord.

Els peatges a l'autopista són el símbol més evident de la submissió d'aquesta societat. Per això, des de Compromís demanem el rescat parcial de la concessió en els trams de peatge de l’AP-7 que transcorre per sòl valencià. Perquè, a més a més, el que és una injustícia és que només som nosaltres els que hem de pagar per anar a treballar cada dia, si treballes a Alacant o a Gandia, i a altres territoris de l’Estat Espanyol no sàpiguen ni que és un peatge. Madrid, per exemple, es pot connectar amb tots els punts de la península per via ràpida i gratuïta. Les xifres són ben clares, un 48% dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l’Estat es concentra a Catalunya i el País Valencià.

I això, lluny de mitigar-se, s’augmentarà considerablement amb l’anunci de la ministra del govern espanyol Ana Pastor, que pretén rescatar les autopistes de Madrid i finançar el rescat allargant les concessions de les autopistes del Mediterrani, amb el greuge que això suposa de cost per als valencianes i valencianes.

Per tant, no deixem que ens passen per damunt. Tampoc caldrà que arribem a cometre infraccions per insubmisos. Trobem la via més amable per a tots, demanem el rescat de part dels peatges del nostre territori, i exigim que no es rescaten altres autopistes en detriment de les nostres.

Jo no sé vosaltres, però jo estic fart d’haver d’afegir les despeses d’autopista a les del combustible cada vegada que vull anar a València, Alacant o fins i tot, a Benidorm.

El BLOC amb el nostre esport

El corredor mediterrani: una infraestructura necessària

No hauria de ser tan difícil que el govern espanyol reconeguera el que és obvi per al món sencer: en matèria d’infraestructures, la prioritat és el corredor mediterrani. 

Això mateix va reconèixer la ministra de Foment, Ana Pastor, després de què la setmana passada votara en contra davant el Consell de Ministres de Transport de la Unió Europea. Vosaltres ho enteneu? Jo tampoc.

Ara resulta que com que la Cospedal està al front de Castella-la Manxa, l’opció de què el corredor mediterrani travesse aquesta comunitat, Extremadura, Madrid i Aragó, s’ha presentat com una opció igualment important. Hem de ser realistes, i més en temps de crisi, quan els recursos són escassos, i cal presentar-se a Brussel·les amb projectes creïbles i assumibles.

Crec que no hi ha cap dubte que el corredor ferroviari mediterrani pel litoral, d’Algesires a Portbou, és el més adient des de qualsevol punt de vista, ja que és la gran via de connexió del punt més proper al nord d’Àfrica amb França i d’ací a tota la xarxa europea.

I per tot això crec que ja estaria bé que es posaren d’acord els nostres polítics i deixaren de voler contentar a uns i a altres. Aquesta infraestructura és una oportunitat històrica i única per al País Valencià i per l’Estat Espanyol de progrés econòmic perquè permetrà reforçar el nostre territori en la nova dinàmica de comerç internacional.

L’ambigüitat calculadora del govern espanyol que ha demostrat en els últims mesos donant suport a l’eix central d’accés a Europa a través d’un túnel que travessaria els Pirineus per Osca no fa només que endarrerir un projecte que és necessari i que és clau per al desenvolupament del nostre país.

Per tant, torne a repetir, que si volem eixir d’aquest pou en el que estem immersos cal que no peguem passes en fals i ens centrem en allò que realment és necessari i sobretot en allò que és viable. Si ens presentem a Europa amb dos projectes d’aquesta grandària, segurament se’ns riuran a la cara, així que el que cal fer és centrar-nos, valorar la importància i la viabilitat i tirar pel recte.

El corredor mediterrani és una infraestructura necessària i important per tots nosaltres, ho mirem per on ho mirem.

Predicar amb l'exemple

Ens trobem en una setmana complicada per diversos motius, però el motiu econòmic és el que més em preocupa de tots. També m’hauria de preocupar que després de més de 100 anys de reivindicar drets com la igualtat entre dones i homes, encara ara ens trobem amb les desigualtats salarials en les empreses, que la majoria d’aquestes estiguen dirigides per homes o que la nova reforma laboral en compte d’ampliar els permisos de maternitat o lactància faça tot el contrari, ja veurem on anem a parar! Doncs sí, aquest tema també em preocupa, i molt. Però el meu espai setmanal per dir la meua el vull ocupar en tractar els pressupostos generals de 2012.

Alguns pensareu que és masoquisme pur i dur, però és el que toca. No em pararé a queixar-me de com ens han tractat als partits de l’oposició i de rebot, també a tots els ciutadans de Dénia, des de l’equip de govern, perquè no vull encendrem més del que toca. Però sí que entraré en algunes de les coses que més m’han indignat de les previsions econòmiques que l’actual equip de govern té per a 2012. Ho resumiré en unes poques paraules, encara em queda molt per llegir però ja he vist el suficient per poder afirmar: retallada de la despesa zero, impostos quatre milions.

Abans de res sí m’agradaria recordar que només començar la legislatura, aquests que ara faran pagar els veïns de Dénia tota la seua mala gestió, tot tenint en compte que ens trobem en un moment de crisi econòmica molt greu, són els primers que es van pujar el seu salari. Ho recorde per si hi ha algú que ho havia oblidat. No explicaré ara la manera en què ho van fer i en perjudici de qui ho van fer, però ja queda dit.

Llavors jo em pregunte si aquesta gent és la que ha de treballar dur per traure Dénia endavant... com ho faran? Predicant amb l’exemple és evident que no. No veig que treballen per fer la vida dels ciutadans més fàcil no, tampoc invertiran un duro en millorar la ciutat i el que és pitjor, els seus deutes els haurem de pagar els veïns amb la pujada d’impostos tan bèstia que ens han aplicat.

Doble pujada d’I.B.I. Vos sona d’alguna cosa? Tant que deien que farien el possible, que ho estudiarien, que mirarien com fer per retirar una d’aquestes pujades... Res de res, un 27% més. Però clar, això no és tot, també el fem, la zona blava... en total, més de quatre milions d’euros només en impostos. Almenys aquesta vegada, encara que amb un any de retard, ens han fet cas en alguna cosa, sí, han eliminat els dos milions d’euros que esperaven ingressar pel cànon d’una pedrera a la Garganta de Gata, han decidit fer-nos cas i no inflar la partida d’ingressos amb previsions irreals.

Sobre la despesa que puc dir. Han reduït el capítol de personal en mig milió d’euros, però la despesa en bens corrents i serveis ha crescut set cents mil euros! On està l’estalvi? Què ofereixen als ciutadans a canvi de l’augment en impostos? Absolutament res. Van ser molt ràpids pujant-se el sou, i igual de ràpids han sigut ara a l’hora de resoldre el problema de liquidesa a l’Ajuntament, que pague el ciutadà i tot solucionat.

Això és gestió, sí senyor. Els proveïdors sense cobrar, i els veïns de Dénia amb les carteres encara més buides. Enhorabona!

El que a alguns no els interessa explicar

En aquests temps, en major o menor grau tots estem passant per moments difícils, una situació de penúria que s’allarga, i el pitjor de tot és que no veiem la llum apropar-se.

Davant d’aquesta situació, els ciutadans esperen solucions, exigeixen més bé, i amb molta raó, per què ja està bé de que sempre paguen els mateixos, ja n’hi ha prou d’errors. Per probablilitat tocarà encertar-ne ja alguna no?

Desgraciadament, els polítics que ens governen sembla que volen temptar la sort i les matemàtiques, insisteixen en no encertar-la. Retalls i més retalls; en educació i sanitat, en drets laborals i ara també retalls mediambientals. No hi ha prou hipotecant el futur de la generació present, ara toca retallar-li drets a qui encara està per vindre.

Des de fa unes setmanes veig com el Govern prepara el camí per modificar (més bé anul·lar) la Llei de Costes, el motiu diuen és defendre els drets dels ciutadans, dels propietaris, i ben d’acord que estic jo amb això, però la realitat és que a més, volen desprotegir les nostres costes i jo no em puc callar davant d’això, la nostra costa, el nostre litoral i platges el que necessiten és més protecció, no menys.

Ací a Dénia l’equip de govern volia portar endavant aquesta desprotecció en el ple d’aquest passat dimecres, anunciant-ho en premsa i sense dir res als grups de l’oposició, i òbviament no em vaig callar i em vaig posar en contra, no només per les formes, la clau, està en el fons de la moció que volien presentar (finalment ho van deixar per al ple de març).

La Llei de Costes planteja i crea problemes? I tant, i ben greus. No es pot deixar sense defensa ni drets als propietaris de les zones afectades per les partions. La llei no es pot aplicar amb retroactivitat com bé diu la nostra Constitució, o com ha denunciat la Unió Europea, tampoc es poden fer expropiacions a preu de saldo, els propietaris tenen uns drets que s’han de protegir i respectar sens dubte.

Ara bé, tenint ben clar tot això, el que no puc permetre és que d’amagat, darrere de la defensa dels drets ciutadans, es vulga incloure la quasi total desprotecció de les nostres costes, amb un informe ple d’incorreccions, mentides i exageracions que només busquen una cosa, la impunitat de qualsevol actuació en la zona costanera.

Com a exemples citar les modificacions que es volen fer en les definicions de platja, domini marítim-terrestre o ribera de la mar.

Es defensa que platja només és aquella formada per aportacions marines, no amb continentals. I jo em pregunte, quina platja no té aportacions continentals? D’on ve l’arena de les platges? Els cants rodats de les platges de Les Rotes d’on venen, de la mar? Només hem de mirar els runars del Montgó per saber-ho.

Igualment es defensa que les platges artificials no són platges perquè els dipòsits que la formen són artificials... no senyor, els dipòsits són naturals, provinents de mines, d’acumulacions submarines o inclús d’algun desert, el que és artificial és la platja.

S’enarbora l’Informe de Auken dient que tira per terra la Llei de Costes, i això també és fals. Aquest informe de la Comissió Europea critica la indefensió en la que es troben els propietaris i demana correccions en aquest aspecte, i jo ho recolze, però recordaré quin és l’objectiu de l’informe; denunciar els abusos urbanístics a Espanya, i ho fa  a més, posant com a exemple l’urbanisme valencià, model especulatiu i depredador del territori per excel·lència.

Acabe dient que aquesta setmana em posaré en contacte amb les associacions veïnals afectades per aquesta llei per tal d’explicar millor la meua opinió al respecte. Estic amb ells, sí, en defensa dels seus drets. Però per defensar els seus drets no cal desprotegir les nostres platges, ambdues coses són perfectament viables.

Com sempre dic: més mediambient, és més qualitat de vida, més salut i més atractiu turístic, i això és sense cap dubte, fer més Dénia.

Per cada porrada, mil llibres a l'aire

La desproporció i el malbaratament ha tingut una resposta clara per part de la societat valenciana: “no estem d’acord i no ens callareu”. Els esdeveniments d’aquesta passada setmana no poden deixar indiferent ningú i per això he volgut dedicar-hi personalment unes paraules.

Aquesta setmana va començar amb ràbia i indignació en veure com la policia estatal actuava de manera brutal i desproporcionada contra els nostres joves estudiants als carrers del centre de València però aquests mateixos estudiants que volien fer-se sentir han aconseguit prendre la paraula i deixar ben clar que una porrada al cap no els farà callar.

Tot va començar quan els alumnes de l’IES Lluís Vives de València es van concentrar a les portes del centre en protesta per les retallades de la Generalitat. Van tallar el trànsit de València i la policia va intervenir de males formes (és curiós com pot molestar el tall d’un carrer quan en les pròximes setmanes se’n tallaran vora 400 per les Falles). Hi ha hagut molts ferits i vora 40 detinguts però la resposta ha sigut clara en els últims dies, quan la policia ha deixat d’intervindre. La societat valenciana emula ara aquella primavera àrab que va sorgir de la plaça Tahrir d’Egipte.

Després de tot, els joves han guanyat el carrer carregats de llibres i de raó. I això deixa oberta la porta a l’esperança, simula el despertar d’una societat que ha estat adormida durant un llarg hivern. L’any va començar amb les retallades sanitàries, educatives, laborals, etc. Però això ha donat pas a una efervescència inèdita que s’havia acomodat a la política d’aparador i grans esdeveniments. La societat ha despertat del “malbaratament” de l’era Camps (ciutat de les Arts, Fórmula 1, aeroport de Castelló, Ciutat de la Llum) i ho ha fet amb ganes. Les mobilitzacions s’han volgut parar amb la repressió però sembla que això no ens pararà.

Tot i que aquest havia de ser un article de queixa, no deixe de veure-li la part positiva a tot aquest enrenou. Tant de bo tot això servisca perquè la societat continue ben desperta i no deixe d’eixir al carrer.

Ara bé, per a Sánchez de León, Fernández Diaz, Rajoy i tota aquesta gent, no em sobren els paraules. Els considere còmplices i aplaudidors de tot el que ha passat als carrers de València al principi de la setmana. Aquestos tiren la pedra i amaguen la mà. Ara diuen que el que ha passat a València és culpa d’elements radicals i violents, referint-se als estudiants, però nosaltres sabem que els que realment són radicals i violents són els que els van ordenar actuar violentament contra els manifestants pacífics.

Res més a dir, doncs, el que ha passat és ben trist, encara no em puc llevar del cap les imatges dels policies corrent darrere dels estudiants i pegant-los com si foren animals i considerant-los “l’enemic”. Però acostume a veure el costat positiu de les coses i aquesta setmana he vist com la premsa estatal i internacional se n’ha fet ressò i ha criticat el que ha passat a València, he vist com els treballadors de Canal 9 s’han manifestat per la manipulació informativa de la casa, i he vist a milers de valencians eixir de sa casa per demanar justícia, per protestar per les retallades i per les decisions dels nostres polítics.

Potser és massa prompte per dir-ho, encara estem en febrer, però pense que per fi ha arribat la #PrimaveraValenciana.